Viquipèdia

Tintoretto: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Manteniment de plantilles
→Enllaços externs: crear categoria pròpia
 
(26 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Tintorettoselfportrait.jpg|miniatura|Autoretrat de Tintoretto.]]
'''Jacopo Comin''', més conegut com a '''Tintoretto''' o '''Jacopo Tintoretto''' ([[Venècia]], [[29 de setembre]] o principis d'octubre<ref name=Bernari-deVecchi_83>{{Ref-llibre|títol=L'opera completa del Tintoretto|url=https://books.google.cat/books?id=TJHrAAAAMAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Rizzoli|data=1978|isbn=978-88-17-27336-7|llengua=it|nom=Carlo|cognom=Bernari|nom2=Pierluigi De|cognom2=Vecchi|pàgines=83}}</ref> de [[1518]] - Venècia [[31 de maig]] de [[1594]]), va ser un dels grans [[pintor]]s de l'[[escola veneciana]] i probablement l'últim gran pintor del [[Pintura renaixentista d'Itàlia|Renaixement italià]]. En la seva joventut també va rebre el sobrenom de ''Jacopo Robusti'' perquè el seu pare va defensar les portes de [[Pàdua]] enfront de les tropes imperials d'una manera bastant ''robusta''. Tingué fills, entre ells, [[Marietta Robusti|Marietta]] (1554), [[Domenico Tintoretto|Domenico]] (1560) i Marc (1561) també pintors.
 
Els seus contemporanis tant el van admirar com van criticar la velocitat amb què pintava, i la gosadia sense precedents de la seva pinzellada. Per la seva extraordinària energia a l'hora de pintar, se'l va anomenar '''Il Furioso''' ("El Furiós"). La seva obra està caracteritzada per les figures musculoses, els gestos dramàtics l'ús atrevit de la perspectiva, en l'estil [[Manierisme|manierista]].<ref>{{ref-llibre|cognom= Zuffi|nom= Stefano|títol= One Thousand Years of Painting: An Atlas of Western Painting from 1000 to 2000 A.D. |data= 2004|editorial= Electa|lloc= Milan, Italy|pàgina= 427|oclc=907045157|isbn=9780785816614|url=https://www.google.cat/books/edition/One_Thousand_Years_of_Painting/hhIFAQAACAAJ?hl=ca}}</ref>
 
== Biografia ==
[[Fitxer:Madonna dell'Orto (Venice) - Tintoretto's tombe.jpg|miniatura|La seva tomba - Madonna dell'Orto de Venècia]]
El seu veritable nom, ''Comin'', fou descobert recentment per Miguel Falomir, cap del departament de Pintura Italiana del [[Museu del Prado]], i es féufeu públic arran de la retrospectiva de Tintoretto realitzada pel museu durant el 2007. Per la seva fenomenal energia i afany a l'hora de pintar fou motejat ''El Furiós;'' i el seu dramàtic ús de la [[perspectiva]] i els especials efectes de [[llum]] feren d'ell un precursor de l'[[art barroc]]. Els seus treballs més famosos són una sèrie de pintures sobre la vida de [[Jesús]] i la [[Mare de Déu]], a l'escola de Sant Rocco. [[Jean Paul Sartre]] escrigué diversos assajos sobre Tintoretto. El pintor fou enterrat a l'església de la Madonna dell'Orto de Venècia.
 
== Obra ==
[[Fitxer:Tintoretto,_Jacopo_-_Christ_at_the_Sea_of_Galilee.jpg|miniatura|''Crist al llac Tiberíades'', h. 1560, oli sobre tela, [[National Gallery of Art]], [[Washington DC]]]]
[[Fitxer:Tintoretto,_Jacopo_-_Moses_Striking_Water_from_the_Rock_-_1577.jpg|miniatura|''Moisès fent brollar l'aigua de la roca'', 1577, 550X520 oli sobre llenç, Scuola Grande de San Rocco. Venècia]]
Inicialment, el seu estil seguia el de [[Tiziano]], però evolucionà, a partir de [[1540]], esentessent la seva tendència [[Manierisme|manierista]] més marcada que la dels altres dos grans pintors de l'[[escola veneciana]]: [[Tiziano]] i [[el Veronès]].
 
Pintà amb passió, amb una característica audàcia, composicions molt dinàmiques, utilitzant una llum dramàtica i creant enfàticsemfàtics efectes de perspectiva, que feren que semblés un artista [[barroc]] avançat al seu temps. Del seu admirat [[Miquel Àngel]], prengué les anatomies i les postures difícils; l'enèrgic modelatge del cos fou una novetat a [[Venècia]], però inserí aquest concepte i la perspectiva en un marc molt característic de l'escola veneciana: el del [[color]], el paisatge i la llum. Aquesta última cobrà singular rellevància en les seves últimes obres, quan la féufeu servir de forma dramàtica.
 
Tingué una capacitat de treball fora mida. Malgrat la quantitat d'encàrrecs que rebia, executava una obra rere una altra amb gran rapidesa. Aquesta prolífica producció, que compta amb més de tres-centes obres, s'explica, endemés, per l'existència d'un taller. Es deia que havia acabat en dos mesos dues pintures històriques, cadascuna de vint figures, de les quals set n'eren retrats. [[Sebastiano del Piombo]] assenyalà que podia pintar en dos dies tant com ell pintava en dos anys; [[Annibale Carracci]] que Tintoretto va ser, en moltes de les seves obres, semblant a Tiziano, en altres inferior a Tintoretto.
Línia 20 ⟶ 22:
Malgrat haver tingut pocs alumnes, en el seu taller hi treballaren els seus fills, Marietta i Domenico, així com Paolo Fiammingo, Ludovico Toeput, [[Martin de Vos]] d'[[Anvers]] i Aliense. A més a més, la seva pintura influí a [[El Greco]], que hagué de conèixer la seva obra durant la seva estada a Venècia.
 
Fou descobert com a un gran mestre durant el {{segle|XX}}.
 
== Personalitat ==
Tintoretto rarament va viatjar fora de Venècia.<ref>{{Ref-llibre|títol=Tintoretto: Tradition and Identity|url=https://books.google.cat/books?id=1B-16o9Qr-sC&newbks=0&hl=ca|editorial=Reaktion Books|data=1999|isbn=978-1-86189-120-4|llengua=en|nom=Tom|cognom=Nichols|pàgines=13}}</ref> Els seus primers biògrafs parlen de la seva intel·ligència de la seva ferotge ambició; segons l'italià [[Carlo Ridolfi]], "sempre estava pensant en com es podia convertir en el pintor més agosarat del món."<ref name="Butterfield">{{ref-publicació|cognom= Butterfield |nom= Andrew |títol= Brush with Genius |publicació= New York Review of Books |volum= 54 |exemplar= 7 |editorial= NYREV, Inc. |data= 2007-04-26 | url = http://www.nybooks.com/articles/20111 |consulta= 2007-04-18 |llengua=en |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231211003450/https://www.nybooks.com/articles/2007/04/26/brush-with-genius/|arxiudata=2023-12-11}}</ref> Li encantaven totes les arts i de jove tocava el [[llaüt]] i diversos altres instruments, alguns dels quals inventats per ell mateix, i dissenyava vestuari teatral. També era versat en la mecànica i els dispositius mecànics. Tot i ser una agradable companyia, atesa la dedicació que tenia a la seva obra vivia principalment en el retir; fins i tot quan no pintava, sovint es quedava en el seu taller amb els seus guixos. Aquí molt rarament hi deixava entrar algú, fins i tot els amics íntims, i mantenia en secret els seus mètodes de treball, que només compartia amb els seus ajudants. Sempre deia frases enginyoses i agradables, ja fos sobre grans personatges o sobre els altres, però ell mateix rarament somreia.<ref name=Rossetti/>
 
Fora de casa, la seva dona el feia dur la roba d'un ciutadà venecià; si plovia, ella intentava fer-lo vestir una peça de roba d'exterior, però ell se'n resistia. Quan sortia de casa, ella li embolicava diners en un mocador, amb l'esperança de passar comptes en tornar. La resposta habitual de Tintoretto era que els havia gastat donant almoina als pobres o als presoners.<ref name=Rossetti>{{EB1911|wstitle=Tintoretto, Jacopo Robusti|volume=26|pages=1001–1003|first=William Michael|last=Rossetti}}</ref>
 
Tintoretto va mantenir amistat amb molts escriptors i editors, inclòs [[Pietro Aretino]], que es va convertir en un dels seus primers patrons.<ref>{{Ref-llibre|títol=Tintoretto|url=https://books.google.cat/books?id=X1twDwAAQBAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Yale University Press|data=2018-01-01|isbn=978-0-300-23040-6|llengua=en|nom=Robert|cognom=Echols|nom2=Frederick|cognom2=Ilchman|pàgines=44}}</ref>
 
== Obres ==
* El sopar d'Emaus, 1540, 156x212, oli sobre tela Museu Nacional de Belles Arts de Budapest.<ref name=":2"Planeta>{{Ref-llibre|títol = La pintura en los grandes museos|ediciódata =1977a ed.1977|llengua = castellà| editorial = Editorial Planeta, S:A.|lloc = Vitoria|isbn = 84-320-0460-X|url=https://www.google.cat/books/edition/La_pintura_en_los_grandes_museos_Museo_d/WdKxQgAACAAJ?hl=ca}}</ref>
* Escenes mitològiques, 1541, [[Galleria Estense]], Mòdena, artesonados del techo.
* ''El setge d'Asola (L'assedio di Asola)'', ca. 1544-1545, oli sobre tela, Museu Nacional, Poznan (Fundació Bárbara Piasecka Johnson)
* ''Retrat de un gentilhome'', ca. 1545, Musée du Louvre, París
* ''Sant Marc alliberant a l'esclau'', 1547-1548,415x541 oli sobre tela, Galeria de l'Acadèmia de Venècia.<ref name=":2"Planeta/>
* ''Autoretrat'', h. 1548, Victoria and Albert Museum.
* ''[https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/el-lavatorio/ Lavatori]'', 1548-49?,210x533, Museo del Prado, Madrid
* Leda, dècada 1550, 162x218, oli sobre tela, Galeria dels Uffizi<ref name=":2"Planeta/>
* ''Història del Génesis'', per a la Scuola della Trinitat, 1550-53; Creació dels animals, 151x258; Adan i Eva, 150x220, olis sobre tela, Galeria de l'Acadèmia de Venècia.<ref name=":2"Planeta/>
* Retrat del procurador Jacopo Soranzo, 1550, 106x90, Galeria de l'Acadèmia de Venècia.<ref name=":2"Planeta/>
* ''[[:Fitxer:Jacopo Tintoretto 032.jpg|Susana i els vells]]'' o ''El bany de Susana'', 1556, 147x194, oli sobre tela, Kunsthistorisches Museum, Viena<ref name=":3"Salvat/>
* Josep i la muller de Putifar, h. 1555, Museo del Prado, Madrid<ref name=":3"Salvat>{{Ref-llibre|títol = Historia del Arte|llengua = castellà|data = 1981| editorial = Salvat Editores,S|url=https://search.Aworldcat.org/es/title/1269136449|lloc = Barcelona|pàgines = 124-126|isbn = 84-345-4262-5 tomo|volum=vol. VI}}</ref> Judit i Holofernes, 58x119, Susana i els vells, 58x116,<ref name=":3"Salvat/>
* [https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/el-caballero-de-la-cadena-de-oro/?no_cache=1 El cavaller de la cadena d'or],1555,103,7&nbsp; cm x 76,7&nbsp; cm, oli sobre tela, Museo del Prado
* ''Venus, Vulcano i Marte,'' h. 1555, oli sobre tela, Alte Pinakothek, MunicMúnic
* Retrat d'Antonio Anselmi, 1558, oli sobre tela, Country Museum of Art de Los Angeles
* ''[[Lamentació sobre Crist mort (Tintoretto)|Plor por Crist mort]]'', c. 1555 - 1559, oli sobre llenç, Museo Soumaya, Ciudad de México
* ''Sant Jordi lluitant contra el dragó'', h. 1560, 158X100 oli sobre tela, National Gallery de Londres<ref name=":2"Planeta/>
* Crist caminant sobre les aigües, després de 1560, 117X168, Galeria Nacional de Washington,<ref name=":2"Planeta/>
* ”Miracles de sant Marc” (1568). Tres grans teles sobre la llegenda de Marcs l'Evangelista: ''Troballa del cos de Sant Marc'', o ''La invenció del cos de Sant Marc'' 1563, 400x400 (Milà, Pinacoteca de Brera)<ref name=":2"Planeta/>'', Translació del cos de Sant Marc'' i ''Sant Marc salvan a un sarraí d'un naufragi'', Venècia.
* El martiri de Sant Marc, després de 1560, 108x125, Museus reials de Brussel·les<ref name=":2"Planeta/>
* ''L'adoració del vedell d'or,'' 1562-64, església de Santa María del Orto, Venècia
* ''Alvise Cornaro'', aprox.1564, Palau Pitti, Florència
* Ecce Homo, 109x136, Museo de Sao Paulo.<ref name=":3"Salvat/>
* ''Vell amb un nen'', 1565?, Kunsthistorisches Museum, Viena
* Presentació de la Verge Maria al temple, 480x429, l'església de la Madonna dell'Orto de Venècia
* Cruxificció, c.1565 536X1224 Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola>{{Ref-llibre|cognom = Valcanover|nom = Francesco|títol = Jacopo Tintoretto y la Scuola Grande de San Rocco|edició =1983a ed.|llengua = castellà|data = 2008| editorial = Stortyi Edizioni|lloc = Venecia|isbn = 88-7666-023-2|url=https://www.google.cat/books/edition/Jacopo_Tintoretto_y_la_Scuola_Grande_di/DqTJPAAACAAJ?hl=ca}}</ref>
* Crist davant Pilatos 1566-67 515x380 oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* Pujada al Calvari, 1566-67 515X390 oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* Jesús a casa de Marta i Maria, dècada 1570, 197x129, Alte Pinakothek de MunichMúnic<ref name=":2"Planeta/>
* Crist ressuscitat amb els'' avogadori'' Francesco Pisani, Michele Bon i Ottaviano Valier, aprox.1571, oli sobre tela, Sala dell'Avogaria, Palazzo Ducale, Venecia<ref name=:1Delorenzi>{{Ref-llibre|cognom = Delorenzi|nom = Paolo|títol = El Palacio Ducal|edició url=2010a edhttps://www.google.cat/books/edition/Venecia_El_Palacio_Ducal/-REARQAACAAJ?hl=ca|llengua = castellà|data = 2010| editorial = Fondazione dei Musei Civici di Venezia, Skira editore, Marsilio editori|lloc = Venecia|isbn = 978-88-317-0654-4}}</ref>
* El dux Alvise Mocenigo presentado al Redentor, aprox.1577, 97x198, Metropolitan Museum de Nova York<ref name=":2"Planeta/>
* Moisès fent manar l'aigua de la roca, 1577, 550X520, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* La recollida del manar, 1577, 550X520, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* Mercuri i les Gràcies, Palas allunya Mart, La fragua de Vulcà, Ariadna trobada per Baco 1577-78, Sala dell'Anticollegio, Palazzo Ducale, Venècia<ref name=:1Delorenzi/>
* [https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/el-rapto-de-helena/?no_cache=1 Batalla entre turcs i cristians] anomenada abans El rapte d'Helena, 1562, 186x307, oli sobre tela, Museo del Prado<ref name=":2"Planeta/>
* ''Los fastos de los Gonzaga'' o ''Federico II Gonzaga conquesta Parma'', h. 1578-1580, oli sobre tela, Alte Pinakothek, Múnich
* L'adoració dels pastors, 1578-81, 542X455,oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venezia<ref name=:0Scuola/>
* El Bautisme de Crist, 1578-81, 538X465, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venezia<ref name=:0Scuola/>
* Resurrecció de Crist, 1578-81, 529X485, oli sobre llenç,Scuola Grande di San Rocco. Venezia<ref name=:0Scuola/>
* L'oració de l'hort, 1578-81, 538x455, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venezia<ref name=:0Scuola/>
* ''El Sant Sopar'', aprox.. 1578-1581, 538x487, oli sobre tela, Scuola Grande di San Rocco. Venezia<ref name=:0Scuola/>
* La multiplicació dels pans i dels peixos, 1578-81, 523x460, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venezia<ref name=:0Scuola/>
* L'ascenció, 1578-81 538x325, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venezia<ref name=:0Scuola/>
* ''Crist en casa de Marta i Maria,'' aprox. 1580, oli sobre llenç, Alte Pinakothek, Múnich
* ''El procurador Marc Grimani'' o ''El senador Marco Grimani'', aprox. 1580, Museo del Prado, Madrid
* ''Retrat de Vicenzo Morosini'', cap a 1581-82, Nacional Gallery de Londres
* Adoració dels Mags, 1582, 425x544, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* Fugida a Egipte, 1582-87, 422x580, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* Matança dels innocents, 1582-87, 422x546, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* “Escenes de la vida d'Hèrcules” (1581-84, Palazzo Ducale, Venecia), entre elles, ''L'origen de la Via Làctea'' (h. 1575-1582, oli sobre tela, Nacional Gallery de Londres).
* Santa Maria Magdalena, 1582-87, 425x209, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* Santa Maria Egipciaca, 1582-87, 425x211, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* Assumpció de la Verge, 1582-87, 425x587, oli sobre llenç, Scuola Grande di San Rocco. Venècia<ref name=:0Scuola/>
* Batalla de Zara, 1584-87, Jacopo i ajudants, oli sobre tela, Sala dello Scrutinio, Palazzo Ducale, Venècia<ref name=:1Delorenzi/>
* ''[[Il Paradiso|El paradís]]'', 1588-94, en la paret del tribunal de la Sala del Maggior Consiglio, Palazzo Ducale, Venècia,<ref name=:1Delorenzi/>(de Jacopo i el seu fill Domenico), El ''“modello”'' El Paradís, 1587, 143x362, Museo del Louvre,<ref name=":2"Planeta/> i n'existeix una altra versió al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid.<ref name=:1Delorenzi/>
* ''[[El Sant Sopar (Tintoretto)|El Sant Sopar]]'', 1592-1594, església de San Giorgio Maggiore, Venècia.
 
Línia 100 ⟶ 109:
 
{{ORDENA:Tintoretto, Jacopo}}
[[Categoria:PintorsTintoretto| italians del Renaixement]]
[[Categoria:Pintors italians del manierisme]]
[[Categoria:Persones de la República de Venècia]]
[[Categoria:Persones monònimes]]
[[Categoria:Pintors venecians]]
[[Categoria:Morts a Venècia]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Tintoretto»