Làmpada d'arc: diferència entre les revisions

La temperatura de l'arc en una làmpada d'arc pot arribar a diversos milers de graus centígrads. L'envoltori de vidre exterior pot arribar a 500  graus centígrads, per tant, abans de ficar-hi un cal assegurar-se que la bombeta s'ha refredat prou com per poder-la suportar. Sovint, si aquest tipus de làmpades s'apaguen o perden l'alimentació, no es pot tornar a restringir la làmpada durant diversos minuts (anomenades làmpades de refrigeració en fred). Tot i això, algunes làmpades (principalment fluorescents o làmpades d'estalvi d'energia) es poden reencendre tan bon punt s'apaguen (anomenades làmpades de reinici en calent).

En ús popular, el terme ''llum d'arc'' significa només ''làmpada d'arc de [[carboni]]'' . En una '''làmpada d'arc de carboni''', els elèctrodes són barres de carboni a l'aire lliure. Per encendre la làmpada, les varetes es toquen, permetent així que un voltatge relativament baix xoqui contra l'arc.<ref name="Whelan"/> Les barres se separen lentament i el corrent elèctric s'escalfa i manté un arc a través de la bretxa. Les puntes de les varetes de carboni s'escalfen i el carboni es vaporitza. El vapor de carboni de l'arc és altament lluminós, que és el que produeix la llum brillant. Les varetes es cremen lentament durant el seu ús i cal ajustar la distància entre elles regularment per mantenir l'arc.

Als Estats Units, es van produir intents de produir làmpades d'arc comercialment a partir del 1850, però la manca d'un subministrament elèctric constant va frenar els esforços. D'aquesta manera els enginyers elèctrics van començar a centrar-se en el problema de millorar la dinamo [[Michael Faraday|Faraday]]. Diverses persones van millorar el concepte, entre ells [[William Edwards Staite]] i [[Charles Brush|Charles F. Brush]]. No va ser fins a la dècada de 1870 que es van començar a veure amb més freqüència llums com l'espelma de Yablochkov . El 1877, l'Institut Franklin va realitzar una prova comparativa de sistemes de dinamo. La que va desenvolupar Brush va ser la que va funcionar millor, i Brush va aplicar immediatament la seva dinamo millorada a la il·luminació d'arc en una primera aplicació que va ser a la plaça pública a [[Cleveland|Cleveland, Ohio]], el 29 d'abril de 1879.<ref>{{Ref-web|url=http://www.positivelycleveland.com/pdf/ClevPubArt08_f.pdf|títol=Cleveland+ Public Art|consulta=2009-05-18|format=brochure|editor=[[Positively Cleveland]]|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080517020529/http://www.positivelycleveland.com/pdf/ClevPubArt08_f.pdf|arxiudata=2008-05-17}}</ref> El 1880, Brush va establir la Brush Electric Company .

Als EUA, la protecció de patents dels sistemes d'il·luminació d'arcs i les dinamos millorades va ser difícil i, per tant, la indústria d'il·luminació amb arc es va convertir en una alta competència. La principal competició de Brush va ser de l'equip d'Elihu Thomson i Edwin J. Houston . Aquests dos havien format la American Electric Corporation el 1880, que aviat va ser comprada per Charles A. Coffin, traslladada a [[Lynn (Massachusetts)|Lynn, Massachusetts]] i va canviar el nom a Thomson-Houston Electric Company . Tot i això, Thomson va romandre com al principal geni inventiu de l'empresa que patentà millores en el sistema d'il·luminació. Sota el lideratge del fiscal Frederick P. Fish, la companyia va protegir els seus nous drets de patent. La direcció de Coffin també va dirigir la companyia cap a una agressiva política de compres i fusions amb competidors. Ambdues estratègies van reduir la competència en la indústria de fabricació d'enllumenat elèctric. Cap al 1890, l'empresa Thomson-Houston era la companyia de fabricació elèctrica dominant als Estats Units <ref name="Noble_6">[[David F. Noble]], ''America By Design: Science, Technology, and the Rise of Corporate Capitalism'' (Nova York: Oxford University Press, 1977), 6-10.</ref>

El primer tipus de làmpada d’arc més comú en un estudi va ser l’arc tancat, el qual estava penjat sobre els decorats i complementat per làmpades de vapor de mercuri sobre suports o per projectors laterals d’arc obert sobre suports. No va ser fins a la segona dècada del segle XX que els estudis incorporarien una innovació pel que fa a la il·luminació d’aquestes: làmpades d’arc candent. Aquesta innovació de 1898 consistia en barrejar sals químiques amb carbó per tal de controlar l'espectre de la llum produïda. El resultat va ser una llum de gran intensitat de llarga durada - ja que el carbó es cremava lentament- i altament sensible al cel·luloide ortocromàtic. La seva finalitat durant aquesta dècada va ser proporcionar una il·luminació general addicional, a més del control direccional per crear aquests efectes ocassionals.