Pere Farró i Llorella: diferència entre les revisions

'''Pere Farró i Llorella''' ( [[Sarrià de Ter]], [[25 de novembre]] de [[1894]]- [[Barcelona]], [[22 de gener]] de [[1920]]) fou un pintor i il·lustrador català.<ref name=":0">{{Ref-webpublicació|títolcognom=Coll i Bonet|nom=Raimonda|article=Pere Farró i Llorella|publicació=Parlem de Sarrià 101|url=https://issuu.com/parlemdesarriadeter/docs/sarria_101web|consultadata=2021-07-222018|llenguapàgines=en|cognom=400786434-37}}</ref>

Pere Farró i Llorella neix a Sarrià de Ter el 25 de novembre de 1894. Fill de Pere Farró i Muntaner, natural de Barcelona i que treballava d’escrivent a la [[Farinera Teixidor]] i de Dolors Llorella de [[Santa Coloma de Farners]]. Era el tercer de cinc germans.<ref name=":0"/> La seva germana gran, [[Francesca Farró]], va ser una destacada bibliotecària.<ref>{{Ref-web|títol=FRANCESCA FARRÓ, BIBLIOTECÀRIA SOTA LES BOMBES|url=http://opinioandreuenca.blogspot.com/2018/08/francesca-farro-bibliotecaria-sota-les.html|consulta=2021-07-27}}</ref> Varis avantpassats seus: Pere Farró i Sala i Baudili Farró i Roca havien estat batlles de [[Sarrià de Ter]] i també estava emparentat amb [[Narcís Farró i Albert|Narcís Farró]], alcalde de [[Girona]] assassinat el 1889. <ref name=":0" />

Tot i que va cursar estudis a “l’“l'[[Escola Municipal d'Art de Girona|Escola Municipal d’Art de Girona]]”, amb [[Prudenci Bertrana i Comte|Prudenci Bertrana]] de professor i a la “[[Gran Acadèmia Moderna]]” se’l considera un pintor autodidacte.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Barbarà|nom=Joan|article=Pere Farró i Llorella, el pintor.|publicació=Revista de Girona|url=http://www.revistadegirona.cat/rdg/recursos/2018/0310_040.pdf|data=2018|pàgines=40-44}}</ref> Va fer olis, aquarel·les i gravats i destaca sobretot pels seus paisatges.<ref name=":2" />

El [[1914]] va compartir el seu estudi del carrer Claveria amb [[Mela Mutermilch]], durant la breu estada que la pintora polonesa va fer a [[Girona]].<ref name=":0" />

Que hi hagi constància, només va mostrar la seva obra públicament en quatre exposicions col·lectives.<ref name=":1" /> El 1916 fa la seva primera exposició a la [[Sala Athenea]] de [[Girona]], de la mà de [[Rafael Masó i Valentí|Rafael Masó]] ,<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Bosch Martí|nom=Lluís|article=Pere Farró, el pintor desconegut de Sarrià de Ter|publicació=Diari de Girona|url=https://www.diaridegirona.cat/opinio/2018/12/17/pere-farro-pintor-desconegut-sarria-48873387.html|data=17-12-2018}}</ref> , el qual des del [[Diari de Girona]] li va dedicar les següents paraules: <blockquote>

«El treball d’en Farró s’emmiralla de ple en la pintura moderna que ha subseguit al impressionisme, des de Cezanne cap aquí, però és sucosa d’ingenuïtat i llibertat, sense convencionalismes i amb un fons d’inquietud i de tremolor que la fan altament simpàtica. La preocupació d’escola, cert que s’hi endevina també, però en la forma més atenuant, ja que es veu que és filla d’haver-hi nascut i d’haver-la mamada, però ben sovint ix ben enfora la persona, endevinant-se bé l’emociól'emoció sentida per l’artista i l'existència d’una ànima tota exquisida i delicada apte per a les més subtils sensacions».</blockquote>Va fer diversos treballs d’il·lustració i de crítica d’art per la revista literària “Ofrena” <ref name=":0" />

Fou un dels fundadors i teòrics del moviment d'avantguarda ""[[Agrupació d’artistes catalans]]" amb altres pintors de l'època amb qui va exposar a les [[Galeries Dalmau|galeries Dalmau de Barcelona]] en diverses ocasions: el 1919, el 1920 i el 1922 quandesprés ja haviade mort.<ref name=":1" />

Va il·lustrar el llibre "''Les cançons de l'instant'' " del poeta empordanès [[Jaume Maurici i Soler|Jaume Maurici]] amb [[Xilografia|xil·lografies]].<ref name=":2" />

Va morir de [[tuberculosi]] a [[Barcelona]] el 22 de gener de 1920 i està enterrat al [[cementiri de les Corts]].<ref name=":0" />