Stavanger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Enllaços
(12 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 3:
| llengua = [[Bokmål]]
}}
'''Stavanger''' {{pronunciació|noruec|Stavanger.ogg}} és una [[ciutat]] i [[Municipis de Noruega|municipi]] de [[Noruega]], la tercera zona urbana<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20090918173536/http://www.ssb.no/emner/02/01/10/beftett/tab-2009-06-16-01.html|títol=Tabell 1 Tettsteder. Folkemengde og areal, etter kommune. 1. januar 2009|consulta=2016-12-26|data=2009-09-18|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090918173536/http://www.ssb.no/emner/02/01/10/beftett/tab-2009-06-16-01.html|arxiudata=2009-09-18}}</ref> i [[àrea metropolitana]]<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20130813123507/http://www.greaterstavanger.com/eng/Greater-Stavanger/Region|títol=Greater Stavanger|consulta=2016-12-26|data=2013-08-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130813123507/http://www.greaterstavanger.com/eng/Greater-Stavanger/Region|arxiudata=2013-08-13}}</ref> més poblada d'aquest país i la capital administrativa del [[Comtats de Noruega|comtat]] de [[Rogaland]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0064073.xml|títol=Stavanger {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2016-12-26|editor=www.enciclopedia.cat}}</ref> De fet, el municipi és el quart més poblat de Noruega amb una població de 132.644 habitants (2016).<ref name="poblacio">{{ref-web|url=https://www.ssb.no/en/befolkning/statistikker/folkemengde/aar-per-1-januar/2016-02-19?fane=tabell&sort=nummer&tabell=256009|títol=Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis|consulta=2 de gener de 2017|llengua=anglès|editor=[[Oficina Central d'Estadístiques de Noruega]]}}</ref> Situada al sud-oest de Noruega, Stavanger fou fundada oficialment l'any 1125, l'any en què fou completada la [[catedral de Stavanger]]. Al nucli antic de la ciutat hi ha cases de [[fusta]] del {{segle|XIX}}<ref>{{Ref-web|url=http://www.regionstavanger.com/no/Produkt/?TLp=40156|títol=Gamle Stavanger - Arkitektur in Stavanger, Stavanger|consulta=2016-12-26|editor=Region Stavanger & Ryfylke|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160627114401/http://www.regionstavanger.com/no/produkt/?tlp=40156|arxiudata=2016-06-27}}</ref> que estan protegides i que són considerades com a part del [[patrimoni cultural]] de la ciutat. Aquest fet ha provocat que el centre de la ciutat mantingui un caràcter de poble petit amb una proporció rarament elevada d'habitatges unifamiliars,<ref>{{ref-web|url=http://www.sintef.no/upload/Byggforsk/Publikasjoner/Prosjektrapport278.pdf|títol=Boforhold, flytting og befolkningsutvikling i storbyene|data=2000-01-01|editor=sintef.no|llengua=noruec|consulta=2012-06-05}}</ref> i tanmateix ha promogut el creixement significatiu de les zones perifèriques de Stavanger.
 
El ràpid creixement de la població de la ciutat a finals del {{segle|XX|s}} fou causat principalment pels bons resultats de la [[Indústria del petroli|indústria petroliera]] a alta mar. De fet, avui en dia aquesta indústria és clau per a la regió de Stavanger i la ciutat és àmpliament coneguda com la capital petroliera de Noruega.<ref>{{Ref-web|url=http://www.randburg.com/no/stavange.html|títol=Randburg - Information on Iceland|consulta=2016-12-26|cognom=HVG|editor=www.randburg.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/19970327093647/http://www.randburg.com/no/stavange.html|arxiudata=1997-03-27}}</ref> L'empresa més gran dels [[països nòrdics]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.forbes.com/lists/2010/18/global-2000-10_The-Global-2000_Sales.html|títol=The Global 2000 - Forbes.com|consulta=2016-12-26|editor=www.forbes.com}}</ref> l'energètica noruega [[Statoil]], té la seu a Stavanger. A la s'hi troben múltiples institucions educatives d'educació superior, i la principal d'aquestes és la [[Universitat de Stavanger]].
 
A la ciutat també hi ha instal·lacions militars nacionals i internacionals, com ara un centre de guerra conjunta de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord]]. Altres establiments internacionals, i especialment les branques locals estrangeres de les companyies de petroli i gas, contribueixen en l'increment de la població estrangera a la ciutat. De fet, els immigrants representen l'11,3% de la població de Stavanger.<ref>Facts on Stavanger's immigrant population {{ref-web|url=http://www.imdi.no/Documents/Rapporter/566520Faktaark20Stavanger20internett.pdf|títol=Fakta om innvandrer- befolkningen i Stavanger|any=2007|editor=imdi.no|llengua=noruec|consulta=2012-06-06}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> La ciutat té des de principis de la [[dècada del 2000]] una taxa d'[[atur]] significativament inferior a la mitjana de Noruega i d'[[Europa]]. El 2011 la taxa d'atur va ser inferior del 2%. La ciutat és freqüentment present en diverses llistes de ciutats cares a escala mundial, i Stavanger fins i tot ha estat classificada com la ciutat més cara del món per certs índexs.<ref>{{Ref-web|url=http://images.businessweek.com/ss/10/06/0622_most_expensive_cities/7.htm|títol=Businessweek - Bloomberg|consulta=2016-12-26|editor=Bloomberg.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140713210450/http://images.businessweek.com/ss/10/06/0622_most_expensive_cities/7.htm|arxiudata=2014-07-13}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.numbeo.com/cost-of-living/rankings_current.jsp|títol=Current Cost of Living Index by City|consulta=2016-12-26|editor=www.numbeo.com}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=And the world's most expensive city for expats is ... Tokyo {{!}} CNN Travel|publicació=CNN Travel|url=http://www.cnngo.com/explorations/life/tokyo-worlds-most-expensive-city-expats-689637}}</ref>
 
Stavanger és servida per l'[[aeroport de Stavanger-Sola]], que ofereix vols a les ciutats de la majoria dels principals països europeus, així com un nombre limitat de [[Aerolínia xàrter|vols xàrter]] intercontinentals. L'aeroport va ser nomenat com l'aeroport regional més puntual d'Europa per [http://www.flightstats-inc.com/ flightstats.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120618135853/http://www.flightstats-inc.com/ |date=2012-06-18 }} el 2010.<ref>{{ref-web|url=http://opsawards.flightstats.com/winners.html|títol=2010 Airports - Best On-time Performance Awards|any=2011|editor=flightstats.com|consulta=2012-06-06|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120127082128/http://opsawards.flightstats.com/winners.html|arxiudata=2012-01-27}}</ref>
 
Cada dos anys, Stavanger organitza l'''Offshore Northern Seas'' (ONS), que és la segona exhibició més gran d'exposicions i conferències del sector energètic de Noruega. El festival de menjar Gladmat també es duu a terme cada any i és considerat un dels principals festivals de menjar d'[[Escandinàvia]]. Stavanger també és coneguda per ser una de les agrupacions culinàries més importants del país. La ciutat va ser la [[Capital Europea de la Cultura]] del 2008.
Línia 26:
Stavanger va ser una important població abans de la seva condició de ciutat (1125), quan es va establir el bisbat de Stavanger als anys 1120. El bisbe Reinald, probablement nascut a [[Winchester]], [[Anglaterra]], es creu que va començar la construcció de la [[catedral de Stavanger]] (''Stavanger Domkirke'') al voltant de 1100.<ref>{{ref-web|url=http://www.newadvent.org/cathen/16076a.htm|títol=CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Ancient See of Stavanger|obra=newadvent.org}}</ref> Es va acabar al voltant de 1125, i la ciutat de Stavanger fou fundada oficialment aquell any.<ref>{{ref-web|url=http://www.uarctic.org/SingleNewsArticle.aspx?m=668&amid=6229|títol=UArctic Education - Student Portal|obra=uarctic.org|consulta=2016-12-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140707155026/http://www.uarctic.org/SingleNewsArticle.aspx?m=668&amid=6229|arxiudata=2014-07-07}}</ref>
 
 
Amb la [[Reforma Protestant|reforma protestant]] el 1536, el paper de Stavanger com a centre religiós va declinar, i l'establiment de [[Kristiansand]] a principis del {{segle|XVII}} va portar a la re-ubicació del bisbat. No obstant això, la creació de riques pesqueries d'arengada al {{segle|XIX}} van donar una nova vida a la ciutat.[[Fitxer:Vaagen-modf.jpg|miniatura|Vågen, l'antic port d'Stavanger]]La història de la ciutat és una alternança contínua entre els auges i les recessions.<ref name=:1>{{Ref-web|url=http://www.stavanger.kommune.no/publikum/divsvg.nsf/svgbyhistorie/$first?opendocument&referer=Byhistorie&sub=1|títol=Stavanger kommune - Byhistorie|llengua=noruec|editor=Stavanger kommune|consulta=2016-12-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070928093934/http://www.stavanger.kommune.no/publikum/divsvg.nsf/svgbyhistorie/$first?opendocument&referer=Byhistorie&sub=1|arxiudata=2007-09-28}}</ref> Durant llargs períodes les seves indústries més importants van ser la [[navegació]], la [[construcció naval]], la indústria d'envasament de peix i els subcontractistes associats.<ref name=:1/>
 
Amb la [[Reforma Protestant|reforma protestant]] el 1536, el paper de Stavanger com a centre religiós va declinar, i l'establiment de [[Kristiansand]] a principis del {{segle|XVII}} va portar a la re-ubicació del bisbat. No obstant això, la creació de riques pesqueries d'arengada al {{segle|XIX}} van donar una nova vida a la ciutat.
 
Amb la [[Reforma Protestant|reforma protestant]] el 1536, el paper de Stavanger com a centre religiós va declinar, i l'establiment de [[Kristiansand]] a principis del {{segle|XVII}} va portar a la re-ubicació del bisbat. No obstant això, la creació de riques pesqueries d'arengada al {{segle|XIX}} van donar una nova vida a la ciutat.[[Fitxer:Vaagen-modf.jpg|miniatura|Vågen, l'antic port d'Stavanger]]La història de la ciutat és una alternança contínua entre els auges i les recessions.<ref name=:1>{{Ref-web|url=http://www.stavanger.kommune.no/publikum/divsvg.nsf/svgbyhistorie/$first?opendocument&referer=Byhistorie&sub=1|títol=Stavanger kommune - Byhistorie|llengua=noruec|editor=Stavanger kommune|consulta=2016-12-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070928093934/http://www.stavanger.kommune.no/publikum/divsvg.nsf/svgbyhistorie/$first?opendocument&referer=Byhistorie&sub=1|arxiudata=2007-09-28}}</ref> Durant llargs períodes les seves indústries més importants van ser la [[navegació]], la [[construcció naval]], la indústria d'envasament de peix i els subcontractistes associats.<ref name=:1/>
 
=== Fundació del municipi ===
Línia 56 ⟶ 60:
== Geografia ==
[[Fitxer:Stvng-air.JPG|miniatura|Vista aèria de Stavanger. El llac [[Mosvatnet]] s'aprecia a la vora superior de la imatge.]]
El municipi de Stavanger està situat a la costa del [[mar del Nord]], amb el [[fiord de Bokna]] que s'endinsa al nord-est del municipi. Els fiords de [[Byfjorden]] i [[Gandsfjorden]] transcorren al llarg del costat est de la ciutat. Stavanger es troba al nord de la baixa regió geogràfica de [[Jæren]], una zona plana que consisteix principalment d'[[aiguamollaiguamolls]]s, [[sorra]] i pedres que baixen des del riu d'Ogna, que és la part més septentrional de Stavanger. La major part del municipi es troba entre 0 i 50 msnm. El paisatge té un aspecte distintiu amb les roques i els turons boscosos o amb [[agricultura]]. La ciutat de Stavanger està estretament lligada al mar i l'aigua, amb diversos llacs i tres fiords; el mar i l'aigua formen el paisatge, proporcionant una costa rica en vegetació i la fauna.
[[Fitxer:Saved (5676897195).jpg|esquerra|miniatura|Una platja de Stavanger.]]
El terreny és de baixa altitud: el 49% de la superfície és inferior a 20 [[metres sobre el nivell del mar]], mentre que només el 7% de la terra és superior als 60 metres. El punt més alt de Stavanger és a 139 metres d'altura, el Jåttånuten, i el segon és Ullandhaug amb 136 metres d'altitud. La ciutat inclou moltes illes de la costa davant la costa.
Línia 226 ⟶ 230:
Bjergstedparken, un parc al nord del nucli antic de Stavanger, és la ubicació de Bjergsted, un centre de música, incloent la [[sala de concerts]] de Stavanger, i les seves àrees a l'aire lliure que s'utilitzen sovint per a [[festival]]s i concerts. El parc Missing, construït en honor de Lars Missing, està situat al turó a la banda oest del port, i forma l'entrada des del sud cap al nucli antic.
 
Fora del centre de la ciutat hi ha grans [[llacllacs]]s interiors, dels quals el [[Mosvatnet]] és el tercer més gran amb de 0,46 quilòmetres quadrats. El llac va subministrar l'[[aigua potable]] de la ciutat del 1863 al 1931, i actualment és, de llarg, la zona d'oci més utilitzada a Stavanger. El camí al voltant del llac és de 3,2 quilòmetres, i és molt utilitzat pels [[Ciclisme|ciclistes]] i corredors; un mostreig realitzat el 1995 va mostrar que un estimat de 560.000 persones van utilitzar la pista de caminar al voltant del Mosvatnet. Un altre llac, Stora Stokkavatnet, fa 2,19 quilòmetres quadrats i és el més gran de Stavanger. Just al costat del Stora Stokkavatnet hi ha el petit Litla Stokkavatnet, de 0,15 quilòmetres quadrats. La ruta de senderisme al voltant de tots els llacs és de 8,2 quilòmetres. El llac Store Stokkavatnet va subministrar aigua potable a Stavanger entre el 1931 i el 1959. El 2009 va ser relegat un cop més, i actualment és permès de nedar a l'aigua.
 
== Districtes ==
Línia 324 ⟶ 328:
 
== Economia ==
[[Fitxer:Hermetikkfabrikker i Stavanger.jpg|esquerra|miniatura|Fàbriques de conserves a principis del {{segle |XX}}.]]
L'economia de la ciutat està centrada principalment en la [[indústria del petroli]], i és la seu de la companyia [[Statoil]].<ref>{{Ref-web|url=http://web.archive.org/web/20090930201048/http://www.statoilhydro.com/en/aboutstatoilhydro/corporategovernance/articlesofassociation/pages/default.aspx|títol=Articles of association|consulta=2016-12-30|data=2009-09-30|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090930201048/http://www.statoilhydro.com/en/aboutstatoilhydro/corporategovernance/articlesofassociation/pages/default.aspx|arxiudata=2009-09-30}}</ref> Tot i que en el passat la indústria més important de la ciutat va ser la conservera, dedicada a l'[[arengada]], ja no hi ha fàbriques dedicades a aquesta indústria, ja que l'última va tancar l'any 2002. Malgrat això, es va destinar una d'aquestes fàbriques a un museu de la història conservera per mantenir aquesta tradició.
 
La ciutat té una de les taxes d'atur més baixes de tot Europa, situada en l'1%.<ref>{{Ref-web|url=http://www.europarl.europa.eu/news/public/story_page/037-20980-042-02-07-906-20080211STO20950-2008-11-02-2008/default_es.htm|títol=En portada {{!}} Parlamento Europeo|consulta=2016-12-30|editor=En portada {{!}} Parlamento Europeo}}</ref>
Línia 339 ⟶ 343:
== Transport ==
[[Fitxer:Stavanger stasjon 2013-04-28 10.34.24.jpg|esquerra|miniatura|Estació de ferrocarril de Stavanger.]]
L'[[aeroport de Stavanger-Sola]], es troba a [[Sola (Noruega)|Sola]], a 14 minuts del centre de la ciutat. L'aeroport es va obrir el 1937. El 1940 es va obrir un altre aeroporttaeroport, però es va tancar el 1989. El 2013 van passar per l'aeroport de Sola més de 4 milions de passatgers i va ser el l'aeroport més transitat del comtat de Rogaland. També és el tercer aeroport més gran de Noruega i el setè dels [[països nòrdics]]. La ruta més transitada és cap a l'[[aeroport d'Oslo-Gardermoen]], amb més d'1,5 milions de passatgers; el segon més popular és l'[[aeroport de Bergen-Flesland]], amb més de 700.000 passatgers; l'[[aeroport d'Oslo-Torp]] és la tercera més popular, seguit per l'[[aeroport de Trondheim-Værnes]] i l'[[aeroport de Kristiansand-Kjevik]], a escala nacional. A escala internacional, les rutes més transitades són cap a [[Aeroport de Copenhaguen|Copenhaguen]], [[Aeroport d'Amsterdam-Schiphol|Amsterdam]], i [[Aeroport d'Aberdeen|Aberdeen]]. Stavanger també té connexions amb destinacions nacionals i europees, com [[Aeroport de Londres-Heathrow|Londres]], [[Aeroport de Berlín-Schönefeld|Berlín]], [[Aeroport de París-Charles de Gaulle|París]], [[Aeroport de Barcelona - el Prat|Barcelona]], [[Aeroport d'Estocolm-Arlanda|Estocolm]], [[Aeroport de Varsòvia Chopin|Varsòvia]]. Les destinacions nacionals van des de [[Tromsø]] a [[Kristiansand]]. L'aeroport també ofereix rutes intercontinentals a [[Aeroport internacional de Cancn|Cancún]] i [[Aeroport internacional de Phuket|Phuket]].
[[Fitxer:Btd rv44 sandnes.png|miniatura|La carretera nacional 44.]]
Com que Stavanger és una ciutat portuària, té un port comercial amb [[Transbordador|ferris]] regulars que la comuniquen amb [[Newcastle upon Tyne|Newcastle]] a [[Anglaterra]], [[Hirtshals]] a [[Dinamarca]] o al port de la localitat de [[Strand (Noruega)|Strand]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pearson|nom=Adrian|article=North Shields to Norway ferry plan raises job hopes|publicació=journallive|url=http://www.journallive.co.uk/north-east-news/todays-news/2012/08/27/north-shields-to-norway-ferry-plan-raises-job-hopes-61634-31703489/|data=2012-08-27|consulta=2016-12-30|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121110124318/http://www.journallive.co.uk/north-east-news/todays-news/2012/08/27/north-shields-to-norway-ferry-plan-raises-job-hopes-61634-31703489/|arxiudata=2012-11-10}}</ref> La línia ferroviària principal comunica la ciutat de Stavanger amb la capital de Noruega, [[Oslo]].
 
Stavanger és el centre de connexions de diverses de les ciutats més importants del país, sobretot de la costa sud-oest. La [[Xarxa de carreteres europees|ruta europea]] [[E39]] passa per Stavanger des de [[Haugesund]] i pels túnels de Mastrafjord i Byfjord es dirigeix al sud en direcció [[Sandnes]]. La carretera del districte 44 (''Fylkesvei 44'') comença a Stavanger i acaba a [[Kristiansand]], a través de Sandnes i [[Flekkefjord]].
Línia 375 ⟶ 379:
 
=== Museus ===
La ciutat té una bona quantitat de museus. El més visitat, però, és el [[Museu Noruec del Petroli]], un museu modern i interactiu en el qual es pot veure i conèixer tot el referent a aquest producte. Altres museus coneguts són el Museu Arqueològic; el Museu Marítim; el Museu de Conserves, que és únic al món, dedicat a la indústria conservera tradicional a la regió; el Museu Noruec de la Televisió, dedicat a la història de la [[Mitjà de comunicació|comunicació]]; i el Museu d'art de Rogaland.<ref>{{Ref-web|url=http://www.stavanger.es/stavanger.php|títol=Turismo en Stavanger - Noruega|consulta=2016-12-30|llengua=Spanishcastellà|editor=www.stavanger.es|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160305003406/http://www.stavanger.es/stavanger.php|arxiudata=2016-03-05}}</ref>
 
=== Esglésies ===
Línia 385 ⟶ 389:
|-
!rowspan="10"|Stavanger<br />domprosti
|rowspan="1"|Stavanger domkirke||[[Catedral de Stavanger]]||[[Storhaug]]||1150
|-
|rowspan="1"|Bekkefaret||Església de Bekkefaret||[[Bekkefaret]]||1977
|-
|rowspan="1"|Hundvåg||Església de Hundvåg||[[Hundvåg (island)|Hundvåg]]||1983
|-
|rowspan="1"|Kampen||Església de Kampen||[[Eiganes og Våland]]||1957
|-
|rowspan="1"|St. Petri||Església de St. Petri||[[Storhaug]]||1866
|-
|rowspan=2|St. Johannes||Església de Frue||[[Storhaug]]||1854
Línia 399 ⟶ 403:
|Església de St. Johannes||[[Johannes (Stavanger)|Johannes]]||1909
|-
|rowspan="1"|Stokka||Església de Stokka||[[Stokka (Stavanger)|Stokka]]||1974
|-
|rowspan="1"|Tjensvoll||Església de Tjensvoll||[[Tjensvoll]]||1978
|-
|rowspan="1"|Varden||Església de Varden||[[Varden (Stavanger)|Varden]]||1967
|-
!rowspan="9"|Ytre<br />Stavanger<br />prosti
|rowspan="1"|Gausel||Església de Gausel||[[Gausel]]||1996
|-
|rowspan="1"|Hafrsfjord||Església de Revheim||[[Kvernevik]]||1865
|-
|rowspan="1"|Hillevåg||Església de Hillevåg||[[Hillevåg]]||1961
|-
|rowspan="1"|Hinna||Església de Hinna||[[Hinna]]||1967
|-
|rowspan="1"|Madlamark||Església de Madlamark||[[Madlamark]]||1976
|-
|rowspan="1"|Sunde||Església de Sunde||[[Sunde (Stavanger)|Sunde]]||1984
|-
|rowspan="1"|Tasta||Església de Tasta||[[Indre Tasta]]||1977
|-
|rowspan=2|Vardeneset||Església de Vardeneset||[[Ytre Tasta]]||2000
Línia 463 ⟶ 467:
Stavanger manté una relació d'[[agermanament]] amb les següents localitats:
{|class=wikitable
|- valign="top"
|
* {{bandera|Escòcia}} [[Aberdeen]], Escòcia<ref>{{ref-web|url=http://www.aberdeencity.gov.uk/ACCI/web/site/Tourism/SL/tur_TownTwinning.asp|títol=Twinning|editor=Aberdeen City Council|consulta=2008-03-02|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081123103433/http://www.aberdeencity.gov.uk/ACCI/web/site/Tourism/SL/tur_TownTwinning.asp|arxiudata=2008-11-23}}</ref>
* {{bandera|Madagascar}} [[Antsirabe]], Madagascar
* {{bandera|Azerbaidjan}} [[Bakú]], Azerbaidjan
Línia 482 ⟶ 486:
* {{bandera|PLE}} [[Nablus]], Palestina
* {{bandera|ISL}} [[Neskaupstaður]], Islàndia
* {{bandera|ISR}} [[Netanya]], Israel<ref name="Netanya twinnings">{{ref-web|url=http://www.netanya.muni.il/eng/?CategoryID=1779|títol=Netanya - Twin Cities|consulta=2013-08-01|obra=Netanya Municipality|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20130201094809/http://www.netanya.muni.il/Eng/?CategoryID=1779|dataarxiu=2013-02-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130201094809/http://www.netanya.muni.il/Eng/?CategoryID=1779|arxiudata=2013-02-01}}</ref>
|}