Viquipèdia

Stavanger: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m Enllaços
(36 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren)
Línia 3:
| llengua = [[Bokmål]]
}}
'''Stavanger''' {{pronunciació|noruec|Stavanger.ogg}} és una [[ciutat]] i [[Municipis de Noruega|municipi]] de [[Noruega]], la tercera zona urbana<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20090918173536/http://www.ssb.no/emner/02/01/10/beftett/tab-2009-06-16-01.html|títol=Tabell 1 Tettsteder. Folkemengde og areal, etter kommune. 1. januar 2009|consulta=2016-12-26|data=2009-09-18|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090918173536/http://www.ssb.no/emner/02/01/10/beftett/tab-2009-06-16-01.html|arxiudata=2009-09-18}}</ref> i [[àrea metropolitana]]<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20130813123507/http://www.greaterstavanger.com/eng/Greater-Stavanger/Region|títol=Greater Stavanger|consulta=2016-12-26|data=2013-08-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130813123507/http://www.greaterstavanger.com/eng/Greater-Stavanger/Region|arxiudata=2013-08-13}}</ref> més poblada d'aquest país i la capital administrativa del [[Comtats de Noruega|comtat]] de [[Rogaland]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0064073.xml|títol=Stavanger {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2016-12-26|editor=www.enciclopedia.cat}}</ref> De fet, el municipi és el quart més poblat de Noruega amb una població de 132.644 habitants (2016).<ref name="poblacio">{{ref-web|url=https://www.ssb.no/en/befolkning/statistikker/folkemengde/aar-per-1-januar/2016-02-19?fane=tabell&sort=nummer&tabell=256009|títol=Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis|consulta=2 de gener de 2017|llengua=anglès|editor=[[Oficina Central d'Estadístiques de Noruega]]}}</ref> Situada al sud-oest de Noruega, Stavanger fou fundada oficialment l'any 1125, l'any en què fou completada la [[catedral de Stavanger]]. Al nucli antic de la ciutat hi ha cases de [[fusta]] del {{segle|XIX|s}}<ref>{{Ref-web|url=http://www.regionstavanger.com/no/Produkt/?TLp=40156|títol=Gamle Stavanger - Arkitektur in Stavanger, Stavanger|consulta=2016-12-26|editor=Region Stavanger & Ryfylke|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160627114401/http://www.regionstavanger.com/no/produkt/?tlp=40156|arxiudata=2016-06-27}}</ref> que estan protegides i que són considerades com a part del [[patrimoni cultural]] de la ciutat. Aquest fet ha provocat que el centre de la ciutat mantingui un caràcter de poble petit amb una proporció rarament elevada d'habitatges unifamiliars,<ref>{{ref-web|url=http://www.sintef.no/upload/Byggforsk/Publikasjoner/Prosjektrapport278.pdf|títol=Boforhold, flytting og befolkningsutvikling i storbyene|data=2000-01-01|editor=sintef.no|llengua=noruec|consulta=2012-06-05}}</ref> i tanmateix ha promogut el creixement significatiu de les zones perifèriques de Stavanger.
 
El ràpid creixement de la població de la ciutat a finals del {{segle|XX|s}} fou causat principalment pels bons resultats de la [[Indústria del petroli|indústria petroliera]] a alta mar. De fet, avui en dia aquesta indústria és clau per a la regió de Stavanger i la ciutat és àmpliament coneguda com la capital petroliera de Noruega.<ref>{{Ref-web|url=http://www.randburg.com/no/stavange.html|títol=Randburg - Information on Iceland|consulta=2016-12-26|cognom=HVG|editor=www.randburg.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/19970327093647/http://www.randburg.com/no/stavange.html|arxiudata=1997-03-27}}</ref> L'empresa més gran dels [[països nòrdics]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.forbes.com/lists/2010/18/global-2000-10_The-Global-2000_Sales.html|títol=The Global 2000 - Forbes.com|consulta=2016-12-26|editor=www.forbes.com}}</ref> l'energètica noruega [[Statoil]], té la seu a Stavanger. A la s'hi troben múltiples institucions educatives d'educació superior, i la principal d'aquestes és la [[Universitat de Stavanger]].
 
A la ciutat també hi ha instal·lacions militars nacionals i internacionals, com ara un centre de guerra conjunta de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord]]. Altres establiments internacionals, i especialment les branques locals estrangeres de les companyies de petroli i gas, contribueixen en l'increment de la població estrangera a la ciutat. De fet, els immigrants representen l'11,3% de la població de Stavanger.<ref>Facts on Stavanger's immigrant population {{ref-web|url=http://www.imdi.no/Documents/Rapporter/566520Faktaark20Stavanger20internett.pdf|títol=Fakta om innvandrer- befolkningen i Stavanger|any=2007|editor=imdi.no|llengua=noruec|consulta=2012-06-06}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> La ciutat té des de principis de la [[dècada del 2000]] una taxa d'[[atur]] significativament inferior a la mitjana de Noruega i d'[[Europa]]. El 2011 la taxa d'atur va ser inferior del 2%. La ciutat és freqüentment present en diverses llistes de ciutats cares a escala mundial, i Stavanger fins i tot ha estat classificada com la ciutat més cara del món per certs índexs.<ref>{{Ref-web|url=http://images.businessweek.com/ss/10/06/0622_most_expensive_cities/7.htm|títol=Businessweek - Bloomberg|consulta=2016-12-26|editor=Bloomberg.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140713210450/http://images.businessweek.com/ss/10/06/0622_most_expensive_cities/7.htm|arxiudata=2014-07-13}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.numbeo.com/cost-of-living/rankings_current.jsp|títol=Current Cost of Living Index by City|consulta=2016-12-26|editor=www.numbeo.com}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=And the world's most expensive city for expats is ... Tokyo {{!}} CNN Travel|publicació=CNN Travel|url=http://www.cnngo.com/explorations/life/tokyo-worlds-most-expensive-city-expats-689637|data=|pàgines=}}</ref>
 
Stavanger és servida per l'[[aeroport de Stavanger-Sola]], que ofereix vols a les ciutats de la majoria dels principals països europeus, així com un nombre limitat de [[Aerolínia xàrter|vols xàrter]] intercontinentals. L'aeroport va ser nomenat com l'aeroport regional més puntual d'Europa per [http://www.flightstats-inc.com/ flightstats.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120618135853/http://www.flightstats-inc.com/ |date=2012-06-18}} el 2010.<ref>{{ref-web|url=http://opsawards.flightstats.com/winners.html|títol=2010 Airports - Best On-time Performance Awards|any=2011|editor=flightstats.com|consulta=2012-06-06|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120127082128/http://opsawards.flightstats.com/winners.html|arxiudata=2012-01-27}}</ref>
 
Cada dos anys, Stavanger organitza l'''Offshore Northern Seas'' (ONS), que és la segona exhibició més gran d'exposicions i conferències del sector energètic de Noruega. El festival de menjar Gladmat també es duu a terme cada any i és considerat un dels principals festivals de menjar d'[[Escandinàvia]]. Stavanger també és coneguda per ser una de les agrupacions culinàries més importants del país. La ciutat va ser la [[Capital Europea de la Cultura]] del 2008.
 
== Etimologia ==
La forma en [[nòrdic antic]] del nom era ''Stafangr''. L'origen d'aquest nom s'ha debatut durant dècades, i la interpretació més acceptada és que originalment era el nom de la badia que ara es diu Vågen, que era el lloc on es trobava la ciutat ciutat, a la costa est.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Stavanger – Store norske leksikon|publicació=Store norske leksikon|url=https://snl.no/Stavanger}}</ref>
 
El primer element del nom és el ''stafr'' que significa "personal" o "branca". Això podria referir-se a la forma del fiord, o potser també a la forma de la muntanya de Valberget (''Staven'' que significa "el personal", és un nom comú entre les muntanyes escarpades i altes de Noruega). L'últim element és ''angr'' que significa "braç de mar, badia'. Davant de la [[mar del Nord]], Stavanger sempre ha estat econòmicament dependent del seu accés al mar.<ref name=":0"/>
 
== Història ==
Línia 22:
[[Fitxer:Stavanger domkyrkje edit.jpg|esquerra|miniatura|La [[catedral de Stavanger]], la més antiga de Noruega.]]
[[Fitxer:Iron age farm Ullandhaug in Stavanger.jpg|miniatura|Granja de l'[[Edat del ferro|edat de Ferro]]]]
Els primers vestigis d'assentaments a la regió de Stavanger provenen dels dies en què el gel es va retirar després de l'[[Edat glacial|última edat de gel]] fa 10.000  anys. Diversos historiadors han argumentat de manera convincent que la zona de Stavanger era un centre econòmic i militar que es remunta als [[Segle IX|segles IX]] i [[Segle X|X]] amb la consolidació de la nació a la [[batalla de Hafrsfjord]] al voltant de l'any 872. Stavanger es va convertir en un centre d'administració de l'església i una [[Market town|ciutat comercial]] important del sud-oest de la costa del país al voltant de 1100-1300.<ref>''Phenomenology and the pioneer settlement on the Western Scandinavian Peninsula'' (Ingrid Fuglestvedt (2009) Lindome : Bricoleur Press) {{ISBN|978-91-85411-07-8}}</ref>
 
Stavanger va ser una important població abans de la seva condició de ciutat (1125), quan es va establir el bisbat de Stavanger als anys 1120. El bisbe Reinald, probablement nascut a [[Winchester]], [[Anglaterra]], es creu que va començar la construcció de la [[catedral de Stavanger]] (''Stavanger Domkirke'') al voltant de 1100.<ref>{{ref-web|url=http://www.newadvent.org/cathen/16076a.htm|títol=CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Ancient See of Stavanger|obra=newadvent.org}}</ref> Es va acabar al voltant de 1125, i la ciutat de Stavanger fou fundada oficialment aquell any.<ref>{{ref-web|url=http://www.uarctic.org/SingleNewsArticle.aspx?m=668&amid=6229|títol=UArctic Education - Student Portal|obra=uarctic.org|consulta=2016-12-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140707155026/http://www.uarctic.org/SingleNewsArticle.aspx?m=668&amid=6229|arxiudata=2014-07-07}}</ref>
 
 
Amb la [[Reforma Protestant|reforma protestant]] el 1536, el paper de Stavanger com a centre religiós va declinar, i l'establiment de [[Kristiansand]] a principis del {{segle|XVII}} va portar a la re-ubicació del bisbat. No obstant això, la creació de riques pesqueries d'arengada al {{segle|XIX|s}} van donar una nova vida a la ciutat.[[Fitxer:Vaagen-modf.jpg|miniatura|Vågen, l'antic port d'Stavanger]]La història de la ciutat és una alternança contínua entre els auges i les recessions.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.stavanger.kommune.no/publikum/divsvg.nsf/svgbyhistorie/$first?opendocument&referer=Byhistorie&sub=1|títol=Stavanger kommune - Byhistorie|consulta=|llengua=noruec|editor=Stavanger kommune}}</ref> Durant llargs períodes de temps les seves indústries més importants van ser la [[navegació]], la [[construcció naval]], la indústria d'envasament de peix i els subcontractistes associats.<ref name=":1"/>▼
 
Amb la [[Reforma Protestant|reforma protestant]] el 1536, el paper de Stavanger com a centre religiós va declinar, i l'establiment de [[Kristiansand]] a principis del {{segle|XVII}} va portar a la re-ubicació del bisbat. No obstant això, la creació de riques pesqueries d'arengada al {{segle|XIX}} van donar una nova vida a la ciutat.
 
▲Amb la [[Reforma Protestant|reforma protestant]] el 1536, el paper de Stavanger com a centre religiós va declinar, i l'establiment de [[Kristiansand]] a principis del {{segle|XVII}} va portar a la re-ubicació del bisbat. No obstant això, la creació de riques pesqueries d'arengada al {{segle|XIX|s}} van donar una nova vida a la ciutat.[[Fitxer:Vaagen-modf.jpg|miniatura|Vågen, l'antic port d'Stavanger]]La història de la ciutat és una alternança contínua entre els auges i les recessions.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.stavanger.kommune.no/publikum/divsvg.nsf/svgbyhistorie/$first?opendocument&referer=Byhistorie&sub=1|títol=Stavanger kommune - Byhistorie|consulta=|llengua=noruec|editor=Stavanger kommune|consulta=2016-12-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070928093934/http://www.stavanger.kommune.no/publikum/divsvg.nsf/svgbyhistorie/$first?opendocument&referer=Byhistorie&sub=1|arxiudata=2007-09-28}}</ref> Durant llargs períodes de temps les seves indústries més importants van ser la [[navegació]], la [[construcció naval]], la indústria d'envasament de peix i els subcontractistes associats.<ref name=":1"/>
 
=== Fundació del municipi ===
Stavanger es va establir com a municipi l'1 de gener de 1838. L'1 de gener de 1867, una petita àrea del municipi de Hetland (població: 200) va ser traslladada a la ciutat de Stavanger. De nou, l'1 de gener de 1879, una altra àrea de Hetland (població: 1.357) es va transferir a Stavanger. D'altra banda, l'1 de gener de 1906, la ciutat de nou va annexar una altra àrea de Hetland (població: 399). L'1 de juliol de 1923, per quarta vegada, una part de Hetland (població: 3.063) es va traslladar a la ciutat. Finalment, l'1 de juliol de 1953, una altra porció de Hetland (població: 831) va ser traslladada a Stavanger.<ref name=":2"/>
 
A la [[dècada del 1960]], la tasca del comitè de Schei va fomentar moltes fusions municipals a tota Noruega. Com a resultat d'això, l'1 de gener de 1965, la ciutat de Stavanger (població: 51.470) es va fusionar amb els municipis veïns de Madla (població: 6.025) i el que quedava del municipi de Hetland (població: 20.861).<ref name=":2">{{ref-web|nom=Dag|cognom=Jukvam|editor=[[Oficina Central d'Estadístiques de Noruega]]|títol=Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen|any=1999|url=http://www.ssb.no/emner/00/90/rapp_9913/rapp_9913.pdf|llengua=noruec}}</ref>
 
=== Segona Guerra Mundial ===
Línia 45 ⟶ 49:
=== Capital del petroli ===
[[Fitxer:StatfjordA(Jarvin1982).jpg|miniatura|La [[Indústria del petroli|indústria petroliera]] és la columna vertebral de l'economia de Stavanger.]]
El 1969, un nou boom va començar quan va ser descobert [[petroli]] per primera vegada al [[mar del Nord]].<ref name=":1"/> Després de molta discussió, Stavanger va ser triat per ser el centre terrestre per a la [[indústria del petroli]] al sector noruec del mar del Nord, i el corresponent i seguit període de creixement agitat.<ref name=":1"/>
 
Al març de 1965 es va signar un acord entre [[Noruega]] i el [[Regne Unit]] sobre la distribució de la plataforma continental al principi de la línia mitjana. Aquest mateix any es va signar un acord similar entre Noruega i [[Dinamarca]]. De fet, va ser dissenyat un règim jurídic per a l'exploració de petroli. La primera ronda de llicències a la plataforma continental noruega es va anunciar el 13 d'abril de 1965, i a l'agost d'aquest mateix any, el govern va atorgar 22 llicències per a 78 blocs per companyies petrolieres o grups d'empreses. La llicència de producció va donar a les companyies petrolieres els drets exclusius d'exploració, perforació i producció en una àrea geogràfica definida durant un període determinat en una quota anual.
 
[[Esso]] va ser la primera companyia petroliera per iniciar l'extracció de petroli davant la costa de Noruega. La plataforma de perforació flotant semisumergible Ocean Traveler va ser remolcada des de [[Nova Orleans]] a Noruega, i el vaixell va començar a perforar el 19 de juliol de 1966, al bloc 8/3, a uns 180  quilòmetres (110 milles) al sud-oest de Stavanger. Actualment la companyia petroliera més gran de la ciutat és [[Statoil]].
 
== Escut d'armes ==
Línia 56 ⟶ 60:
== Geografia ==
[[Fitxer:Stvng-air.JPG|miniatura|Vista aèria de Stavanger. El llac [[Mosvatnet]] s'aprecia a la vora superior de la imatge.]]
El municipi de Stavanger està situat a la costa del [[mar del Nord]], amb el [[fiord de Bokna]] que s'endinsa al nord-est del municipi. Els fiords de [[Byfjorden]] i [[Gandsfjorden]] transcorren al llarg del costat est de la ciutat. Stavanger es troba al nord de la baixa regió geogràfica de [[Jæren]], una zona plana que consisteix principalment d'[[aiguamollaiguamolls]]s, [[sorra]] i pedres que baixen des del riu d'Ogna, que és la part més septentrional de Stavanger. La major part del municipi es troba entre 0 i 50 msnm. El paisatge té un aspecte distintiu amb les roques i els turons boscosos o amb [[agricultura]]. La ciutat de Stavanger està estretament lligada al mar i l'aigua, amb diversos llacs i tres fiords; el mar i l'aigua formen el paisatge, proporcionant una costa rica en vegetació i la fauna.
[[Fitxer:Saved (5676897195).jpg|esquerra|miniatura|Una platja de Stavanger.]]
El terreny és de baixa altitud: el 49% de la superfície és inferior a 20 [[metres sobre el nivell del mar]], mentre que només el 7% de la terra és superior als 60  metres. El punt més alt de Stavanger és a 139  metres d'altura, el Jåttånuten, i el segon és Ullandhaug amb 136  metres d'altitud. La ciutat inclou moltes illes de la costa davant la costa.
 
=== Clima ===
Línia 66 ⟶ 70:
El clima de la costa del nord del districte de [[Jafre|Jæren]], en la qual es troba Stavanger, és més càlid del normal per les seves condicions geogràfiques a causa del [[corrent del Golf]]. Per tant, tot i que Stavanger està situat a la mateixa latitud que l'extrem sud de [[Groenlàndia]], gaudeix d'un clima molt més benigne.
 
La temperatura mitjana anual de Stavanger és de 7,4 °C i la precipitació mitjana és de 1.180&nbsp; mm. Aquestes xifres mitjanes són el resultat de mesuraments efectuats anualment durant el període comprès del 1961 al 1990.
 
Al dia més llarg de l'any, durant l'època estival, es fa de dia a la 1:00 de la matinada, i el sol roman al cel fins a les 23:00, quan cau la nit. A l'hivern, durant el dia més curt de l'any, el [[sol]] es mostra només des de les 9:00 del matí fins a les 16:00.
Línia 204 ⟶ 208:
|Dec sun = 33
|year sun = 1538
|source 1 = Norwegian Meteorological Institute - eKlima<ref name = eKlima >{{ref-web
{{ref-web| url = http://sharki.oslo.dnmi.no/portal/page?_pageid=73,39035,73_39113:73_39117&_dad=portal&_schema=PORTAL
|títol= Weather and Climate-The Climate of Stavanger
|editor= eKlima
|llengua= noruec
|consulta= 27 desembre 2016}}</ref>
|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20160331191518/http://sharki.oslo.dnmi.no/portal/page?_pageid=73,39035,73_39113:73_39117&_dad=portal&_schema=PORTAL
|source 2 = Weatherbase<ref name = weather >▼
|arxiudata= 31 de març 2016
}}</ref>
▲|source 2 = Weatherbase<ref name = weather >
{{ref-web| url = http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=51410
|títol= Stavanger Climate
Línia 223 ⟶ 230:
Bjergstedparken, un parc al nord del nucli antic de Stavanger, és la ubicació de Bjergsted, un centre de música, incloent la [[sala de concerts]] de Stavanger, i les seves àrees a l'aire lliure que s'utilitzen sovint per a [[festival]]s i concerts. El parc Missing, construït en honor de Lars Missing, està situat al turó a la banda oest del port, i forma l'entrada des del sud cap al nucli antic.
 
Fora del centre de la ciutat hi ha grans [[llacllacs]]s interiors, dels quals el [[Mosvatnet]] és el tercer més gran amb de 0,46  quilòmetres quadrats. El llac va subministrar l'[[aigua potable]] de la ciutat del 1863 al 1931, i actualment és, de llarg, la zona d'oci més utilitzada a Stavanger. El camí al voltant del llac és de 3,2  quilòmetres, i és molt utilitzat pels [[Ciclisme|ciclistes]] i corredors; un mostreig realitzat el 1995 va mostrar que un estimat de 560.000  persones van utilitzar la pista de caminar al voltant del Mosvatnet. Un altre llac, Stora Stokkavatnet, fa 2,19  quilòmetres quadrats i és el més gran de Stavanger. Just al costat del Stora Stokkavatnet hi ha el petit Litla Stokkavatnet, de 0,15  quilòmetres quadrats. La ruta de senderisme al voltant de tots els llacs és de 8,2  quilòmetres. El llac Store Stokkavatnet va subministrar aigua potable a Stavanger entre el 1931 i el 1959. El 2009 va ser relegat un cop més, i actualment és permès de nedar a l'aigua.
 
== Districtes ==
Línia 241 ⟶ 248:
== Demografia ==
[[Fitxer:Stavanger - houses below the bridge.JPG|miniatura|La població de Stavanger es distribueix de manera molt irregular. A la ciutat hi ha àmplies zones de cases, però també, sobretot als afores, hi ha habitatges molt més grans.]]
Stavanger és la quarta ciutat més gran de Noruega, amb una població de 132.644 habitants (1 de gener de 2016) d'acord amb les dades de l'[[Oficina Central d'Estadístiques de Noruega]],<ref name="poblacio"/> però en la seva àrea metropolitana hi viuen 275.814  persones, que la converteix en la tercera aglomeració més gran del país per davant de [[Trondheim]] i per darrere de [[Bergen]]. En total, a la regió de Stavanger hi resideixen al voltant de 300.000  persones.
{| align="center" style="text-align: center; width: 60%; border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4"
|+style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Població històrica de Stavanger
|----- style="background-color: rgb(51, 204, 255);font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;"
Línia 252 ⟶ 259:
[[Fitxer:Christine Sagen Helgø.JPG|miniatura|L'actual alcaldessa de la ciutat, [[Christine Sagen Helgø]].]]
L'ajuntament de Stavanger està format per 67 representats que s'escullen democràticament cada quatre anys. Des del 1995, any en què fou investit alcalde Leif Johan Sevlan, la ciutat està governada pel [[Partit Conservador de Noruega|Partit Conservador]], congut com a Høyre (H). No obstant, en les últimes eleccions municipals de 2015, el Partit Conservador va perdre 4 representats, encara que no fos l'únic que en perdés, ja que el [[Partit Laborista (Noruega)|Partit Laborista]] (Ap) i el [[Partit del Progrés (Noruega)|Partit del Progrés]] (FrP) també en van perdre. Actualment l'alcaldessa de la ciutat és la conservadora [[Christine Sagen Helgø]].
{| rules="all" style="float:right; border:#999; border-right:2psolid #999; border-bottom:2psolid #999;" class="wikitable"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Llista d'alcaldes
!! style="text-align:center; background:#e9e9e9;"|Període !! style="text-align:center; background:#e9e9e9;"|Nom
Línia 269 ⟶ 276:
<center>{{electiontable|Eleccions a Stavanger}}'''Partits polítics a l'Ajuntament de Stavanger 2015-2019'''
|-
! colspan="2" style="text-align:left; background:#e9e9e9; vertical-align:top;"|Partit polític
! style="background:#e9e9e9; text-align:right;"|Representants
|-
Línia 316 ⟶ 323:
| style="text-align:right;"|1
|- style="background:#E9E9E9;"
! colspan="2" style="text-align:left;"|Total
! style="text-align:center;" colspan="2"|67
|} </center>
 
== Economia ==
[[Fitxer:Hermetikkfabrikker i Stavanger.jpg|esquerra|miniatura|Fàbriques de conserves a principis del {{segle |XX}}.]]
L'economia de la ciutat està centrada principalment en la [[indústria del petroli]], i és la seu de la companyia [[Statoil]].<ref>{{Ref-web|url=http://web.archive.org/web/20090930201048/http://www.statoilhydro.com/en/aboutstatoilhydro/corporategovernance/articlesofassociation/pages/default.aspx|títol=Articles of association|consulta=2016-12-30|data=2009-09-30|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090930201048/http://www.statoilhydro.com/en/aboutstatoilhydro/corporategovernance/articlesofassociation/pages/default.aspx|arxiudata=2009-09-30}}</ref> Tot i que en el passat la indústria més important de la ciutat va ser la conservera, dedicada a l'[[arengada]], ja no hi ha fàbriques dedicades a aquesta indústria, ja que l'última va tancar l'any 2002. Malgrat això, es va destinar una d'aquestes fàbriques a un museu de la història conservera per mantenir aquesta tradició.
 
La ciutat té una de les taxes d'atur més baixes de tot Europa, situada en l'1%.<ref>{{Ref-web|url=http://www.europarl.europa.eu/news/public/story_page/037-20980-042-02-07-906-20080211STO20950-2008-11-02-2008/default_es.htm|títol=En portada {{!}} Parlamento Europeo|consulta=2016-12-30|editor=En portada {{!}} Parlamento Europeo}}</ref>
 
Des de principis de {{segle|XXI|s}} Stavanger sempre ha tingut una taxa d'atur per sota del 5% (igual que el comtat de [[Rogaland]]), però cal ressenyar que en la [[dècada del 2010]] aquesta taxa no ha superat el 2% mantenint-se per sota de la mitjana comtal i estatal.<ref>{{Ref-web|url=http://statistikk.stavanger.kommune.no/#arbeidsloshet|títol=Stavanger-statistikken|consulta=2016-12-30|editor=statistikk.stavanger.kommune.no|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130501075436/http://statistikk.stavanger.kommune.no/#arbeidsloshet|arxiudata=2013-05-01}}</ref>
 
=== Turisme ===
Línia 336 ⟶ 343:
== Transport ==
[[Fitxer:Stavanger stasjon 2013-04-28 10.34.24.jpg|esquerra|miniatura|Estació de ferrocarril de Stavanger.]]
L'[[aeroport de Stavanger-Sola]], es troba a [[Sola (Noruega)|Sola]], a 14 minuts del centre de la ciutat. L'aeroport es va obrir el 1937. El 1940 es va obrir un altre aeroporttaeroport, però es va tancar el 1989. El 2013 van passar per l'aeroport de Sola més de 4 milions de passatgers i va ser el l'aeroport més transitat del comtat de Rogaland. També és el tercer aeroport més gran de Noruega i el setè dels [[països nòrdics]]. La ruta més transitada és cap a l'[[aeroport d'Oslo-Gardermoen]], amb més d'1,5 milions de passatgers; el segon més popular és l'[[aeroport de Bergen-Flesland]], amb més de 700.000 passatgers; l'[[aeroport d'Oslo-Torp]] és la tercera més popular, seguit per l'[[aeroport de Trondheim-Værnes]] i l'[[aeroport de Kristiansand-Kjevik]], a escala nacional. A escala internacional, les rutes més transitades són cap a [[Aeroport de Copenhaguen|Copenhaguen]], [[Aeroport d'Amsterdam-Schiphol|Amsterdam]], i [[Aeroport d'Aberdeen|Aberdeen]]. Stavanger també té connexions amb destinacions nacionals i europees, com [[Aeroport de Londres-Heathrow|Londres]], [[Aeroport de Berlín-Schönefeld|Berlín]], [[Aeroport de París-Charles de Gaulle|París]], [[Aeroport de Barcelona - el Prat|Barcelona]], [[Aeroport d'Estocolm-Arlanda|Estocolm]], [[Aeroport de Varsòvia Chopin|Varsòvia]]. Les destinacions nacionals van des de [[Tromsø]] a [[Kristiansand]]. L'aeroport també ofereix rutes intercontinentals a [[Aeroport internacional de Cancn|Cancún]] i [[Aeroport internacional de Phuket|Phuket]].
[[Fitxer:Btd rv44 sandnes.png|miniatura|La carretera nacional 44.]]
Com que Stavanger és una ciutat portuària, té un port comercial amb [[Transbordador|ferris]] regulars que la comuniquen amb [[Newcastle upon Tyne|Newcastle]] a [[Anglaterra]], [[Hirtshals]] a [[Dinamarca]] o al port de la localitat de [[Strand (Noruega)|Strand]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pearson|nom=Adrian|article=North Shields to Norway ferry plan raises job hopes|publicació=journallive|url=http://www.journallive.co.uk/north-east-news/todays-news/2012/08/27/north-shields-to-norway-ferry-plan-raises-job-hopes-61634-31703489/|data=2012-08-27|consulta=2016-12-30|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121110124318/http://www.journallive.co.uk/north-east-news/todays-news/2012/08/27/north-shields-to-norway-ferry-plan-raises-job-hopes-61634-31703489/|arxiudata=2012-11-10}}</ref> La línia ferroviària principal comunica la ciutat de Stavanger amb la capital de Noruega, [[Oslo]].
 
Stavanger és el centre de connexions de diverses de les ciutats més importants del país, sobretot de la costa sud-oest. La [[Xarxa de carreteres europees|ruta europea]] [[E39]] passa per Stavanger des de [[Haugesund]] i pels túnels de Mastrafjord i Byfjord es dirigeix al sud en direcció [[Sandnes]]. La carretera del districte 44 (''Fylkesvei 44'') comença a Stavanger i acaba a [[Kristiansand]], a través de Sandnes i [[Flekkefjord]].
 
El servei d'[[autobús]] local a Stavanger és administrat per Rogaland Kollektivtrafikk (RKT) sota la marca "Kolumbus". Els autobusos són operats per Boreal Transport. RKT administra totes les rutes d'autobús al comtat de Rogaland.<ref>{{Ref-publicació|article=Kolumbus AS - kollektivtrafikk i Rogaland|publicació=Kolumbus AS|url=http://www.kolumbus.no/}}</ref>
{| class="wikitable"
|-
!
!Aeroport
!IATA/ICAO
!Passatgers (2015)<ref>{{Ref-web|url=https://avinor.no/globalassets/_konsern/om-oss/statistikk/no/2015/passasjerer-2015.xlsx|títol=Passenger statistics from Avinor|consulta=|llengua=anglès|editor=Avinor}}</ref>
|-
|[[Fitxer:ENZV Aerial 2011.JPG|150px]]
Línia 358 ⟶ 365:
== Educació ==
[[Fitxer:Jåttå videregående skole.JPG|miniatura|L'institut d'estudis secundària de Jåttå.]]
La població de Stavanger té un alt percentatge de persones amb estudis universitaris; un 31,3% dels majors de 16  anys amb educació superior, en comparació amb la mitjana nacional de 24,2%.<ref>{{ref-web|url=http://www.ssb.no/english/municipalities/hoyre_side.cgi?region=1103|títol=Kindergartens and education 2008|consulta=1 de setembre de 2009|autor=SSB|llengua=anglès|urlarxiu=|dataarxiu=|cita=}}</ref>
 
La [[Universitat de Stavanger]] (UiS) va ser inaugurada el 17 de gener de 2005 pel rei [[Harald V]] i actualment és una de les més importants del país. Té al voltant de 8.300  alumnes i un grup d'unes 1.200  persones entre administració, professors i personal de serveis. La universitat està dividida en tres facultats:
* Facultat d'Arts i Educació
* Facultat de Ciències Socials
* Facultat de Ciència i Tecnologia
Al seu torn engloben les diferents titulacions que s'ofereixen. El campus principal de la Universitat de Stavanger, [[Ullandhaug]], es troba a uns 4 km del centre de la ciutat, i en aquest es troben les seus de les tres facultats i la majoria de les titulacions, exceptuant el Departament de Música i dansa que se situa en el centre històric de Stavanger, també conegut com a [[Gamle Stavanger]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.uis.no/about_us/|títol=About the university - UiS|consulta=2016-12-30|editor=www.uis.no|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110927154433/http://www.uis.no/about_us/|arxiudata=2011-09-27}}</ref>
 
== Cultura ==
Línia 372 ⟶ 379:
 
=== Museus ===
La ciutat té una bona quantitat de museus. El més visitat, però, és el [[Museu Noruec del Petroli]], un museu modern i interactiu en el qual es pot veure i conèixer tot el referent a aquest producte. Altres museus coneguts són el Museu Arqueològic; el Museu Marítim; el Museu de Conserves, que és únic al món, dedicat a la indústria conservera tradicional a la regió; el Museu Noruec de la Televisió, dedicat a la història de la [[Mitjà de comunicació|comunicació]]; i el Museu d'art de Rogaland.<ref>{{Ref-web|url=http://www.stavanger.es/stavanger.php|títol=Turismo en Stavanger - Noruega|consulta=2016-12-30|llengua=Spanishcastellà|editor=www.stavanger.es|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160305003406/http://www.stavanger.es/stavanger.php|arxiudata=2016-03-05}}</ref>
 
=== Esglésies ===
[[Fitxer:Stavanger Cathedral Interior.JPG|miniatura|Vista interior de la [[catedral de Stavanger]].]]
Hi ha dues [[diòcesi]]s a Stavanger; que el seu torn es desglossen en 17 parròquies i 19 esglésies, la més destacada de les quals és la [[catedral de Stavanger]], erigida el 1150. Aquesta catedral és la més antiga de Noruega, està situada al centre de la ciutat i és la seu de la diòcesi [[Luteranisme|luterana]] del mateix nom. La construcció és d'estil [[Art romànic|romànic]] i [[Estil gòtic|gòtic]], i el seu material principal és l'[[esteatita]].
{| class="wikitable" style="text-align:center"
|+ style="font-size:medium"|'''''Esglésies a Stavanger'''''
!Diòcesi ''(Prosti)''!!Parròquia ''(Sokn)''!!Nom!!Localització!!Any de construcció
|-
!rowspan="10"|Stavanger<br />domprosti
|rowspan="1"|Stavanger domkirke||[[Catedral de Stavanger]]||[[Storhaug]]||1150
|-
|rowspan="1"|Bekkefaret||Església de Bekkefaret||[[Bekkefaret]]||1977
|-
|rowspan="1"|Hundvåg||Església de Hundvåg||[[Hundvåg (island)|Hundvåg]]||1983
|-
|rowspan="1"|Kampen||Església de Kampen||[[Eiganes og Våland]]||1957
|-
|rowspan="1"|St. Petri||Església de St. Petri||[[Storhaug]]||1866
|-
|rowspan="2"|St. Johannes||Església de Frue||[[Storhaug]]||1854
|-
|Església de St. Johannes||[[Johannes (Stavanger)|Johannes]]||1909
|-
|rowspan="1"|Stokka||Església de Stokka||[[Stokka (Stavanger)|Stokka]]||1974
|-
|rowspan="1"|Tjensvoll||Església de Tjensvoll||[[Tjensvoll]]||1978
|-
|rowspan="1"|Varden||Església de Varden||[[Varden (Stavanger)|Varden]]||1967
|-
!rowspan="9"|Ytre<br />Stavanger<br />prosti
|rowspan="1"|Gausel||Església de Gausel||[[Gausel]]||1996
|-
|rowspan="1"|Hafrsfjord||Església de Revheim||[[Kvernevik]]||1865
|-
|rowspan="1"|Hillevåg||Església de Hillevåg||[[Hillevåg]]||1961
|-
|rowspan="1"|Hinna||Església de Hinna||[[Hinna]]||1967
|-
|rowspan="1"|Madlamark||Església de Madlamark||[[Madlamark]]||1976
|-
|rowspan="1"|Sunde||Església de Sunde||[[Sunde (Stavanger)|Sunde]]||1984
|-
|rowspan="1"|Tasta||Església de Tasta||[[Indre Tasta]]||1977
|-
|rowspan="2"|Vardeneset||Església de Vardeneset||[[Ytre Tasta]]||2000
|-
|Capella d'Austre Åmøy||[[Austre Åmøy]]||1904
Línia 426 ⟶ 433:
L'esport més practicat a Stavanger és el [[futbol]]. L'equip més important de la localitat és el [[Viking F.K.|Viking fotballklubb]], que es troba a la primera divisió de la [[Lliga noruega de futbol|Lliga Noruega de futbol]]. Un altre esport destacat és l'hoquei sobre gel, i l'equip més important d'aquest esport a la ciutat és l'[[Stavanger Oilers]].
 
{|class="wikitable"
|-
! style="background:grey; color:black;"|Club
Línia 459 ⟶ 466:
== Ciutats agermanades ==
Stavanger manté una relació d'[[agermanament]] amb les següents localitats:
{|class="wikitable"
|- valign="top"
|
* {{bandera|Escòcia}} [[Aberdeen]], Escòcia<ref>{{ref-web|url=http://www.aberdeencity.gov.uk/ACCI/web/site/Tourism/SL/tur_TownTwinning.asp|títol=Twinning|editor=Aberdeen City Council|consulta=2008-03-02|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081123103433/http://www.aberdeencity.gov.uk/ACCI/web/site/Tourism/SL/tur_TownTwinning.asp|arxiudata=2008-11-23}}</ref>
* {{bandera|Madagascar}} [[Antsirabe]], Madagascar
* {{bandera|Azerbaidjan}} [[Bakú]], Azerbaidjan
Línia 479 ⟶ 486:
* {{bandera|PLE}} [[Nablus]], Palestina
* {{bandera|ISL}} [[Neskaupstaður]], Islàndia
* {{bandera|ISR}} [[Netanya]], Israel<ref name="Netanya twinnings">{{ref-web|url=http://www.netanya.muni.il/eng/?CategoryID=1779|títol=Netanya - Twin Cities|consulta=2013-08-01|obra=Netanya Municipality|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20130201094809/http://www.netanya.muni.il/Eng/?CategoryID=1779|dataarxiu=2013-02-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130201094809/http://www.netanya.muni.il/Eng/?CategoryID=1779|arxiudata=2013-02-01}}</ref>
|}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Stavanger»