Maine: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right|250px -> |miniatura |
m Nomenclàtor mundial |
||
(14 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 2:
{{Infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Bald Head Cliff, Bald Head ME.jpg|miniatura|El penya-segat de Bald Head]]
'''Maine''' és un dels estats que conformen els [[Estats Units]] i rep el seu nom de la [[Maine (França)|província francesa de Maine]]. Està situat a la zona de [[Nova Anglaterra]],
== Territori i recursos ==
Amb una superfície de 86.027 [[quilòmetre quadrat|km²]], Maine és l'estat de major grandària de Nova Anglaterra. El territori es pot dividir en tres regions fisiogràfiques característiques: les terres baixes costaneres, les terres altes de Nova Anglaterra i les [[Muntanyes Blanques]]. Les terres baixes costaneres, que s'estenen a la vora de l'oceà Atlàntic, presenten un paisatge ondulat interromput per nombroses badies i estuaris. Els abruptes caps són els propis d'una costa glacera d'enfonsament que ha sofert el pes de vasts casquets de gel,
Les terres altes de Nova Anglaterra conformen la major part de Maine; d'una banda, un sector està caracteritzat per un paisatge brusc i muntanyós, i,
Les principals elevacions de Maine es troben a la regió de les muntanyes Blanques, que s'estenen fins a Nou Hampshire i [[Vermont]]. Gran part de l'àrea està composta per
Gran part del territori de Maine està cobert per importants dipòsits de glaceres, com els eskers, que han deixat capes de grava i sorra gruixudes en els traços de rierols que fluïen sota les glaceres amb una notable força erosiva. Per això els sòls presenten un mal drenatge i són aptes per a la plantació de pins i el cultiu de patates, però desfavorables per a altres explotacions agràries.
Línia 15:
Maine té més de 5.100 cursos fluvials, que desemboquen en l'oceà Atlàntic principalment a través dels rius Saint John, Saint Croix, [[riu Penobscot|Penobscot]], [[riu Kennebec|Kennebec]], [[Androscoggin]] i [[Saco]]. També té més de 2.200 llacs i estanys.
A Maine es distingeixen tres àrees climatològiques principals, que es corresponen amb la regió costanera, l'interior septentrional i l'interior meridional. La regió costanera s'estén uns 32
Gairebé el 80% del territori de Maine està cobert de bosc; aproximadament dos terços
Igual que en altres estats de Nova Anglaterra, els minerals metàl·lics també han estat de gran importància a Maine, on
El sector agropecuari de Maine se centra en la criança de bestiar boví i porcí, en el cultiu de [[patates]] (la varietat [[Kennebec]] s'hi va originar el 1941), [[blat]], [[avena]], [[Phaseolus vulgaris|fesols]], [[cigró|cigrons]], [[remolatxa sucrera]] i gerds, i en la producció de [[lacti]]s i [[Ou (aliment)|ous]].
Línia 27:
La indústria de Maine comprèn fàbriques de paper, calçat, articles de cuir, equips electrònics, aliments processats, confecció i tèxtils.
Les primeres escoles de l'estat es van fundar a principis del {{segle
Un dels seus principals atractius turístics és el Parc nacional Acadia, que s'estén per gran part de l'illa Mont Desert. La muntanya Katahdin, al Parc estatal Baxter, constitueix la terminal nord de la ruta nacional dels [[Apalatxes]], que s'estén cap al sud fins a Geòrgia. També és de destacar el Parc internacional Roosevelt Campobello.
Línia 33:
La costa i els llacs de l'interior, així com els rius i les muntanyes de Maine proporcionen grans oportunitats per a practicar la natació, el rem, l'excursionisme, la pesca i la caça. L'estat posseeix també un bon nombre d'estacions d'esquí.
Maine es regeix per una Constitució que va entrar en vigor en l'any 1820, quan es va incorporar a la Unió. Tant el cap de l'executiu com el governador són triats democràticament per un període de quatre anys. El governador pot servir en el càrrec
== Història ==
Quan van arribar els europeus, Maine tenia una població composta per 20 tribus algonquines, unides en una àmplia organització coneguda amb el nom d'[[abnaki]] o [[Confederació Wabanaki|wabanaki]] ('poble del clarejar'). Avui dia solament queden els [[penobscot]] i els [[passamaquoddy]]. Molts d'ells van ser convertits al catolicisme pels missioners francesos del {{segle
El rei [[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jaume I]] d'Anglaterra va reclamar tot el territori de Nova Anglaterra, sobre la base de les exploracions de [[Giovanni Caboto]] un segle abans, i va autoritzar a la [[Plymouth Company]] a colonitzar l'àrea en l'any 1606. A l'any següent, la companyia va fundar una colònia al naixement del riu Kennebec, en la península de Sagadahoc, però només va durar un any. Les colònies franceses de l'illa Saint Croix i de l'illa Mont Desert tampoc van prosperar.
Línia 42:
La seva importància econòmica es basava en el comerç de pells i dels productes forestals. Durant la guerra d'Independència nord-americana, els britànics van aixecar una base prop de l'actual Castine, en la badia de Penobscot. L'expedició Penobscot (1779), en la qual un comando de [[Massachusetts]] va intentar expulsar-los, va resultar un fracàs.
El moviment per a independitzar-se de Massachusetts va començar l'any 1785, però no va tenir importància fins a 1816, any en el qual la Convenció de Brunswick va popularitzar el moviment independentista. En 1819, quan el Tribunal General de Massachusetts va donar el seu consentiment a la Llei de Separació, es va sostenir una convenció constitucional estatal a Portland. Maine va demanar al Congrés ser admesa en la Unió al desembre de 1819, i en 1820 va ser admesa sota el compromís de Missouri. Quan Maine va aconseguir la seva independència, gran part del territori encara estava sense explorar; per aquest motiu, es va originar una disputa sobre l'establiment de la frontera que separava Maine de la província canadenca de Nova
Abans de la [[Guerra Civil nord-americana]], l'economia de Maine es basava en la comercialització de productes de fusta. Altres indústries importants estaven lligades a l'extracció de granit, la confecció de tèxtils, la pesca i la construcció naval. La necessitat d'una millora en els transports va motivar l'arribada del ferrocarril. Després de la guerra civil, el trasllat de la indústria tèxtil i de les drassanes fora de Nova Anglaterra va contribuir al declivi econòmic de l'estat. Maine a poc a poc es va anar recuperant gràcies a les seves indústries de paper i, a principis de la dècada de 1880, el turisme es va convertir en una important activitat econòmica.
Després de la [[II Guerra Mundial]], Maine va sofrir una important crisi econòmica que va afectar tant al camp com a la ciutat. Les qüestions relacionades amb l'energia i el medi ambient van provocar una gran polèmica en les dècades de 1970 i 1980, quan grups de ciutadans van intentar repetides vegades, però sense èxit, paralitzar l'activitat de l'única central nuclear de l'estat.
En [[1980]] el govern federal va compensar amb 300.000 acres i 27,5
== Àrees protegides ==
* [[Parc Nacional d'Acàdia]]<ref>[http://www.nps.gov/acad/index.htm NPS: Acadia]</ref>
* [[Sender Paisatgístic Nacional dels Apalatxes]]<ref>[http://www.nps.gov/appa/index.htm NPS: Appalachian Train]</ref> (El terminal sud del sender es troba a [[Geòrgia]] i el terminal nord al [[Mont Katahdin]] dins del [[Parc Estatal de Baxter]]<ref>[http://www.nps.gov/appa/index.htm Baxter State Park]</ref>)
* [[Lloc Històric Internacional de l'Illa Saint Croix]]<ref>El Lloc Històric Internacional de l'Illa Saint Croix (''l'Île-Sainte-Croix'' en francès) fa frontera amb la província canadenca [[Nova
== Vegeu també ==
* [[Whoopie pie]]
* [[Bandera de Maine]]
* [[Segell de Maine]]
== Referències ==
Línia 65:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* http://www.maine.gov
{{Subdivisions dels Estats Units}}
{{Autoritat}}
|