Unió Sud-africana: diferència entre les revisions

{{EstatInfotaula estat desaparegut

|bandera_p1 = Flag of the Cape Colony flag1876-1910.pngsvg

|p4 = Colònia del Transvaal

|mapa = LocationUnionofSouthAfricaUnion of South Africa in its region.svg

[[Colònia del Cap]], [[Colònia de Natal]], [[Colònia de Transvaal]] i [[Colònia del riuRiu Orange]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Woodward |nom=William Harrison |títol=An Outline History of the British Empire from 1500 to 1926 |url=http://books.google.escat/books?id=BRM0AAAAIAAJ&pg=PA210&dq=31+May+1910+orange+natal&hl=ca&sa=X&ei=G7Q8Ubm0C4WMO830gJgC&ved=0CFYQ6AEwBzgK#v=onepage&q=31%20May%201910%20orange%20natal&f=false |llengua=anglès |editorial=University Press |data=1926 |pàgines=210 |isbn=}}</ref> es van convertir en Províncies de la Unió Sud-africana com a [[Província del Cap]], [[KwaZulu-Natal|Natal]], [[Província de Transvaal|Transvaal]] i [[Província de l'Estat Lliure d'Orange]], respectivament. Amb la transformació de Sud-àfrica d'un domini en la [[Comunitat Britànica de Nacions]] a una República en 1961, la Unió Sud-africana va deixar d'existir i des de llavors parteix de la història de l'estat de l'actual República de [[Sud-àfrica]].

== Història ==

{{AParticle principal|Història de Sud-àfrica}}

El 31 de maig de [[1902]] finalitza la [[Segona Guerra Bòer]], mitjançant el [[Tractat de Vereeniging]] pel qual els [[bòers]] van reconèixer la sobirania britànica i aquests es van comprometre a reconstruir el país destrossat pels estralls de la guerra. Durant els anys següents a la guerra, els britànics es van dedicar a reconstruir el país, particularment les mines de [[Witwatersrand]] que produïen un terç del total d'or que s'extreia al món. Els britànics van seguir amb el seu pla d'unir als diferents estats a Sud-àfrica. Després de diversos anys de negociacions, el 31 de maig de 1910, just deu anys després de la fi de la segona guerra bóer, la Llei de la Unió va ser aprovada, unint la [[Colònia del Cap]], [[Colònia de Natal]], [[Colònia del Transvaal|Transvaal]] i l'[[Estat Lliure d'Orange]] en un sol estat anomenat Unió Sud-africana. En aquesta unió tot el territori estaria sota l'administració britànica, concedint-se certa autonomia als [[afrikaners]]. Els territoris de [[Basutolàndia]] (actualment [[Lesotho]]), [[Betxuanalàndia]] (actualment [[Botswana]]), [[Swazilàndia]] i [[Protectorat de Rhodèsia|Rhodèsia]] (actualment [[ZimbabweZimbàbue]]) van continuar sota el domini dels britànics.

L'anglès i el neerlandès foren declarats idiomes oficials. L'[[afrikaans]] no va ser reconegut com a oficial fins al [[1925]]. A pesar de les campanyes dels negres i [[coloured]] per a obtenir dret al vot, aquest dret es va mantenir solament per als blancs i únicament els blancs podien ser membres del parlament. El primer Govern del nou estat va ser presidit pel general [[Louis Botha]], i com a vicepresident el General [[Jan Smuts]]. Ambdós pertanyien al [[Partit Nacional de Sud-àfrica]] i seguien un línia política que afavoria als britànics i a la segregació racial. Altres bòers més radicals van desertar el partit per a formar-ne altre de nou anomenat Partit Nacionalista. Aquests últims advocaven pels interessos dels afrikaners, el desenvolupament paral·lel dels dos grups de blancs i la independència de la [[Gran Bretanya]].

En 1924 el [[Partit Nacional (Sud-àfrica)|Partit Nacionalista]] dirigit per Hertzog va arribar al poder i el nacionalisme afrikaner va començar a prendre major força. L'idioma neerlandès va ser substituït oficialment per l'afrikaans. A mitjans de 1930 el Partit Nacionalista de Hertzog es va unir al més moderat Partit de Sud-àfrica de Smuts para formar el Partit Unit. Aquesta coalició es va esfondrar quan Smuts va prendre les regnes del partit i entre molta controvèrsia, va fer entrar Sud-àfrica del costat dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatitzava amb l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]] durant la guerra i va buscar una segregació racial o [[apartheid]] més gran després de la guerra. El nacionalisme afrikaner, lluny d'extingir-se, es va intensificar quan [[Daniel François Malan]] va crear el [[Partit Nacional Purificat]], el qual es va col·locar en el centre de la vida política del país. Per altra banda, una agrupació secreta dita "[[Germandat Afrikaner|Afrikaaner Broederbond]]" formada en 1918 per a protegir la cultura dels afrikaners, va començar a prendre força fins a convertir-se en una força amb gran influència en el Partit Nacionalista. En 1961 després d'un referèndum Sud-àfrica es va convertir en República, renunciant voluntàriament a la [[Comunitat Britànica de Nacions]] després de les pressions internacionals per la seva política de d'apartheid.

== Constitució ==

=== Principals característiques ===

A diferència dedel [[Canadà]] i [[Austràlia]], d'acord amb l'[[Acta de Sud-àfrica de 1909]] la Unió va ser un [[estat unitari]] més que una [[federació]], on cada parlament colonial fou abolit i reemplaçat pels consells provincials. Es va crear un Parlament [[bicameral]], compost per una [[Assemblea]] i un [[Senat]], sent els seus membres electes i elegits sobretot per la minoria blanca. Durant el transcurs de la Unió les immunitats van canviar en diverses ocasions sovint per a satisfer les necessitats del circumstancial govern. La supremacia parlamentària estava afermada i excepte per a salvaguardes processals les corts no podien intervenir en les decisions o a les polítiques del parlament.

=== Capitals ===

A causa dels desacords sobre on havia d'emplaçar-se la [[capital]] de la Unió, es va arribar al compromís que es repartiria una part dels avantatges de la capital en cada província: l'administració s'assentaria a [[Pretòria]] (Transvaal), la seu del Parlament estaria a [[Ciutat del Cap]] (Província de Cap), la Càmera d'Apel·lacions estaria a [[Bloemfontein]] (Estat Lliure d'Orange), i a [[Pietermaritzburg]] (Natal) se li va donar una compensació financera. Aquest acord en definitiva segueix fins als nostres dies, amb la major part dels òrgans de l'Estat -amb les notòries excepcions del Tribunal Constitucional i la Comissió de Drets Humans (ambdós a [[Johannesburg]]), el Tribunal de Cassació i la Comissió de Serveis Judicials (ambdós a Bloemfontein) i el Parlament (Ciutat del Cap)- localitzats a Pretòria. No obstant això l'única referència en l'actual Constitució sud-africana és que Ciutat del Cap és la seu del Parlament.

== La Unió Sud-africana i Àfrica del Sud-oest ==

{{Article principal|Història de Namíbia}}

Després de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] en 1914 la Unió Sud-africana va ocupar i va annexar la colònia alemanya de l'[[Àfrica del Sud-oest Alemanya]]. Amb l'establiment de la [[Societat de Nacions]] i el cessament de la guerra, Sud-àfrica va obtenir unaun [[Mandat de la Societat de Nacions|Mandat]] Classe C per a administrar Àfrica del Sud-oest "conforme a les lleis del mandatari (Sud-àfrica) com a parts integrals del seu territori". Posteriorment la Unió Sud-africana va considerar Àfrica del Sud-oest com una cinquena província, encara que aquest mai va ser un status oficial. Amb la creació de les [[Nacions Unides]], la Unió va sol·licitar la incorporació d'Àfrica Sud-oest, però la seva demanda va ser rebutjada per les Nacions Unides, que van convidar Sud-àfrica a preparar un acord d'[[Consell d'Administració Fiduciària de les Nacions Unides|administració fiduciària]]. Aquesta invitació va ser per la seva banda rebutjada per la Unió, que ulteriorment no va modificar l'administració d'[[Àfrica del Sud-oest]] i va seguir adherida al mandat original. Aquest va causar un conjunt de complexes discussions legals, que no havien finalitzat quan la Unió va ser substituïda per la [[República de Sud-àfrica]]. El [[1949]], la Unió va aprovar una llei duent l'Àfrica del Sud-oest a una associació més propera, fins i tot donant representació a l'Àfrica del Sud-oest en el parlament sud-africà. El mandat va ser revocat oficialment per l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] el 1966. Sud-àfrica no va reconèixer la resolució i els comissionats fins a 1988 quan s'entrà en un procés de negociació de la transició a la independència d'aquest territori. Finalment assolí la seva independència de Sud-àfrica com a [[Namíbia]] en 1990. Val la pena també notar que [[Walvis Bay]] que està ara a [[Namíbia]] integrava la Unió Sud-africana; era originàriament part de la [[Colònia de Cap]] en el moment de la Unificació (dintre del districte magistral de Ciutat del Cap). En 1921 [[Walvis Bay]] va ser integrada al Mandat Classe C sobre Àfrica del Sud-oest per a la resta de la durada de la Unió i per part de l'era de la República (fins a 1994).

== El Tractat de Westminster ==

* L.Thompson ''A History of South Africa'', Johnathan Ball Publishers 2006. {{ISBN |1-86842-236-4}}

{{ORDENA:Unio Sud-Africana}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:HistòriaSegle deXX a Sud-àfrica]]