Viquipèdia

Fonologia de l'esperanto: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m DIEC i Nomenclàtor mundial
 
(41 revisions intermèdies per 29 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
[[Fitxer:Ludwik Zamenhof speaking.ogg|miniatura|L. L. Zamenhof parlant en [[1909]] al [[Congrés Universal d'Esperanto]] de [[Barcelona]]]]
{{Esperanto}}Aquest és un articles sobre la '''fonologia de l'esperanto'''. Quan el [[Dr.Zamenhof]], el creador de l'[[esperanto]], va descriure la [[pronúncia]] de la [[llengua]], utilitzà la frase "una [[lletra]], un [[fonema|so]]". Zamenhof suggerí la pronúncia [[italianoitalià|italiana]] com la correcta.
 
A continuacócontinuació es mostra la correspondència entre les lletres de l'[[alfabet]] de l'esperanto i l'[[Alfabet fonètic internacional]].<ref>Burkina, O. (2005): "Rimarkoj pri la prononca normo en Esperanto", ''Lingvaj kaj historiaj analizoj. Aktoj de la 28-a Esperantologia Konferenco en la 90-a Universala Kongreso de Esperanto''</ref><ref name="Wells17">Wells, J. (1978): "Lingvistikaj aspektoj de Esperanto", paĝo 17</ref>
 
{| align=center style="text-align:center;"
! colspan=32 width=28%| Consonantsconsonants !! rowspan=23 width=5%| !! colspan=32 width=28%| Vocalsvocals i!! diftongs
|-
! Lletralletra !! AFI !! width=25% |lletra !! LletraAFI !! AFI !!
|-
|'''b'''||[{{IPA|b}}]|| ||'''a'''||[{{IPA|a}}, {{IPA]||ɑ}}]
|-
|'''c'''||[{{IPA|ts}}]|| ||'''e'''||[{{IPA|e}},]|| {{IPA|ɛ}}]
|-
|'''ĉ'''||[{{IPA|tʃ, tʂ}}]|| ||'''i'''||[{{IPA|i}}]||
|-
|'''d'''||[{{IPA|d}}]|| ||'''o'''||[{{IPA|o}}, {{IPA]||ɔ}}]
|-
|'''f'''||[{{IPA|f}}]|| ||'''u'''||[{{IPA|u}}]||
|-
| '''g''' || [{{IPA|g}}]||
|-
| '''ĝ'''||[{{IPA|dʒ, dʐ}}]|| ||'''aj'''||[{{IPA|ai̯}}, {{IPA|ɑi̯}}]
|-
|'''h'''||[{{IPA|h}}]|| ||'''aŭ'''||[{{IPA|au̯}}, {{IPA|ɑu̯}}]
|-
|'''ĥ'''||[{{IPA|x}}]|| ||'''ej'''||[{{IPA|ei̯}}, {{IPA|ɛi̯}}]
|-
|'''j'''||[{{IPA|j}}]|| ||'''eŭ'''||[{{IPA|eu̯}}, {{IPA|ɛu̯}}]
|-
|'''ĵ'''||[{{IPA|ʒ, ʐ}}]|| ||'''oj'''||[{{IPA|oi̯}}, {{IPA|ɔi̯}}]
|-
| '''k'''|| [{{IPA|k}}]|| || '''uj'''|| [{{IPA|ui̯}}, {{IPA|ʊi̯}}]
|-
|'''l'''||[{{IPA|l}}]||
|-
|'''m'''||[{{IPA|m}}]||
|-
|'''n'''||[{{IPA|n, ŋ}}]||
|-
|'''p'''||[{{IPA|p}}]||
|-
|'''r'''||[{{IPA|ɾ, r}}]||
|-
|'''s'''||[{{IPA|s}}]||
|'''s'''||[{{IPA|s}}] || || || align="top;" colspan=2 rowspan=5|''ŭ'' s'usa molt poques vegades. Com ara la [[interjecció]] ''ŭa''
|-
|'''ŝ'''||[{{IPA|ʃ, ʂ}}] || ||'''ŭ'''||
|-
|'''t'''||[{{IPA|t}}]||
|-
|'''vŭ'''||[{{IPA|v, ʋw}}]||
|-
|'''zv'''||[{{IPA|zv}}]||
|-
|'''z'''||[{{IPA|z}}]||
|}
 
EsteAquest llistat és bastant similarsemblant al conjunt de fonemes de què consta l'idioma [[polonéspolonès]], però es pareixs'assembla molt més aal de l'idioma [[bielorúsbelarús (llengua)|belarús]].
 
Les principals innovacions respecte del bielorúsbelarús són:
:L'eliminació de la [[palatitzaciópalatalització]] en esperanto, encara que sí estava present en el [[proto-esperanto]] (''nacjes'', ara ''nacioj'' "nacions"; ''familje'', ara ''familio'' "família") i, de manera discutible, encara sobreviu en alguns sufixos com''-njo'' i ''-ĉjo'', i en la interjecció ''tju!'';
:L'absència de l'africatafricada {{IPA|/dz/}}, encara que roman en algunes paraules, com ara ''edzo'' "marit/espósespòs".
 
En bielorúsbelarús, les lletres ''ł, l'' representen {{IPA|/l, lʲ/}} (fonèticament {{IPA|[lˠ, lʲ]}}), i ''i, y'' representen {{IPA|/ji, i/}} (fonèticament {{IPA|[ji, ɨ]}}), per laaixò qual cosatambé es compten entre lesels que s'hacasos eliminatde lapalatalització palatitzacióeliminats. També es pot discutir si les sèries ''kv, gv'' són fonemes, que representen els fonemes /kʷ, gʷ/ de les seves fonts germàniques i llatines.
 
== Accentuació i prosòdia ==
En cada [[paraula]], l'[[Accent (lingüística)|accent]] recau sempre en la penúltima [[síl·laba]], on cada [[vocal]] està en una síl·laba: familio [fa.mi.ˈli'li.o] "família". Quan les vocals ''-a'' o ''-o'' s'ometen (generalment per raons poètiques), no afecta la situació de la síl·laba accentuada: famili’famili' [fa.mi.ˈli]. En esteaquest cas s'utilitza un [[apòstrof]] per marcar l'[[elisió]],; esteaquest ús es reserva per a la poesia.<ref>{{ref-web|url=http://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/elparolo/specialaj_reguloj.html#i-c9j|títol=PMEG|obra=bertilow.com}}</ref>▼
 
En els casos en els qualson cal explicitar un accent, com per exemple amb noms propis, [[Zamenhof]] usava un accent ortogràfic. El millor exemple és el del mateix Zamenhof: Zámenhof.▼
▲En cada [[paraula]], l'[[accent]] recau sempre en la penúltima [[síl·laba]], on cada [[vocal]] està en una síl·laba: familio [fa.mi.ˈli.o] "família". Quan les vocals -a o -o s'ometen (generalment per raons poètiques), no afecta la situació de la síl·laba accentuada: famili’ [fa.mi.ˈli]. En este cas s'utilitza un [[apòstrof]] per marcar l'[[elisió]], este ús es reserva per a la poesia.
 
No hi ha [[norma (lingüística)|norma]] sobre quina paraula monosil·làbica ha de rebre l'accent en una [[Frase|oració]] formada per diversesmés d'ellesuna d'aquestes.▼
▲En els casos en els quals cal explicitar un accent, com per exemple amb noms propis, [[Zamenhof]] usava un accent ortogràfic. El millor exemple és el del mateix Zamenhof: Zámenhof.
 
== Referències ==
▲No hi ha [[norma (lingüística)|norma]] sobre quina paraula monosil·làbica ha de rebre l'accent en una [[oració]] formada per diverses d'elles.
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
 
* Butler, Montagu C. 1965/1971. ''Step by Step in Esperanto''. ELNA [[{{ISBN |0939785013]] }}
* Kalocsay, Kálman i Gaston Waringhien. 1980. ''Plena Analiza Gramatiko de Esperanto''.
* [[Wells, John]]. 1989 ''Lingvistikaj aspektoj de Esperanto'' ("Aspectes lingüístics de l'Esperanto"). Segona edició. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio.
* Wennergren, Bertilo. (1990) 2005, 14 edició. Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko (PMEG). [http://www.bertilow.com/pmeg/ Lloc web amb text] [http://www.bertilow.com/pmeg/elshutebla/pmeg_14.0.pdf PDF] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927220020/http://www.bertilow.com/pmeg/elshutebla/pmeg_14.0.pdf |date=2007-09-27}}
* Zamenhof, Ludwik. 1905. 'Fundamento de Esperanto'. [http://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/enhavo.html versió HTML de la Akademio de Esperanto]
 
[[es:Fonología del esperanto]]
[[en:Esperanto phonology]]
 
[[Categoria:Esperanto]]
[[Categoria:Fonologia per llengua|Esperanto]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonologia_de_l%27esperanto»