Zadig: diferència entre les revisions

{{Infotaula de llibre

| nom títol= Zadig o el destí

|títol títol_orig original= Zadig ou la Destinée

'''''Zadig o el Destí''''' (''Zadig ou la Destinée'' en francès) és una [[novel·la]] així com un [[conte filosòfic]] escrit per [[Voltaire]], publicat per primera vegada el [[1747]] amb el nom de ''Memnon'', i posteriorment estès i republicat el [[1748]] amb el títol actual. Segons Longchamp, secretari de Voltaire, aquest llibre fou escrit durant unes trobades a [[Sceaux_(Alts_del_Sena)|Sceaux]], a casa de la [[Anna-Lluïsa Benedeta de Borbó-Conté|duquessa de Maine]].<ref>[http://books.google.frcat/books?id=FLbHEvEFDtIC&printsec=frontcover&hl=frca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false L’encyclopédieL'encyclopédie des énigmes - Docteur Mops], p151.</ref>

Aquesta obra fou inspirada per un conte [[Pèrsia|persa]] titulat [[Els tres prínceps de Serendip|''Els tres prínceps'' ''de Serendip'']].<ref>Voltaire, ''Zadig'', capítol III</ref> Zadig arriba més lluny que ''Els tres prínceps de Serendip'', ja que utilitza la ciència del seu temps per a arribar a les seves conclusions, adquirint ''una [[sagacitat]] que li descobrirà mil diferències allà on els humans només hi veuen la uniformitat''. Voltaire no invoca el [[destí]], sinó que parlarà de ''l'estranyesa de la [[providència]]''.<ref name=Science>{{ref-web|url=http://www.franceculture.com/emission-science-publique-la-serendipite-quel-role-joue-le-hasard-dans-la-science-2011-02-25.html |títol=La sérendipité : Quel rôle joue le hasard dans la science ? |autor=France culture - Émission Science publique |année= |editor= |consulta=26 febrer 2011 }}</ref>

Voltaire relata les desventures d’und'un noi jove víctima d'injustícia anomenat Zadig, que agafa experiència en un món oriental de fantasia. A vegades favorable i a vegades cruel, sempre canviant, la fortuna de l'heroi passa per alts i baixos que donen ritme al text: Zadig s'escapa moltes vegades de la presó i de les multes, car ha estat acusat en fals. Al final, Zadig és nomenat primer ministre del rei de Babilònia, s'adona que és un bon home, finalment apreciat pel rei, jutjant justament la gent i no segons la seva riquesa com feien altres ministres. Zadig treballa com a ministre del rei, doncs, per la igualtat i la justícia. Malauradament, Zadig ha de fugir del reialme de Babilònia a causa de l'amor compromès amb la reina Astarté, descobert per la cort. La inquietud de Zadig neix i el porta a creure que el rei planeja matar la reina per simple venjança. Durant el seu viatge, Zadig troba diversos personatges, coneix diferents sentiments com la desesperança i el sofriment i haurà d'encarar-se a la injustícia i la superstició, així com als perills que campen pel món, esperant el dia de retrobar Astarté.

Després del primer capítol, Voltaire fa referència als [[zoroastrisme|prinicpisprincipis de Zoroastre]], que Zadig observa. El principi del mal és anomenat ''Ahriman'' –com el cortesà envejós anomenat ''Arimaze'' del capítol IV–, oposat al principi del bé, Orzmud. El gran mag de Zoroastre s'anomena ''Yébor'', anagrama de [[Jean-François Boyer|Boyer]], nom del bisbe de Mirepoix i enemic de Voltaire.

Llista de personatges de l'obra :

{{referènciesReferències}}

* Xavier Darcos, ''Zadig'', Classiques Hachette-Éducation, 1re éd. 1993, 20e rééd. en 2006, {{ISBN|2-01-020710-6}} {{BNF|35610517d}}.

* Pascal Debailly, ''Zadig de Voltaire'', Profil d'une œuvre, éditions [[Hatier]].

* [[Claudine Cohen]], ''La Méthode de Zadig. La trace, le fossile, la preuve'', [[éditions du Seuil]], 2011.