Fiord: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 08:43, 9 gen 2017 modifica 83.32.209.49 (discussió) HINJK´P Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió de 20:04, 3 set 2023 modifica desfés KajenCAT (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Administradors 40.565 edits m Revertides les edicions de Adaguflo. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió
(39 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren)
Línia 1: [[Fitxer:Geirangerfjord .jpg\|miniatura\|Vista del la capçalera del fiord de Geiranger]] ~~Són valls gelades XD[[Fitxer:Fjord1.JPG\|thumb\|Fiord a Noruega.]]~~ Un '''fiord''' és una antiga [[vall glacial]] que ha estat inundada per l'aigua del [[mar]] després de la desaparició de les [[Glacera\|glaceres]] del [[Taula dels temps geològics\|període]] [[quaternari]]. Morfològicament és un braç de mar, sovint de gran profunditat i envoltat per vores molt escarpades, que penetra terra endins. Per exemple, el [[Sognefjord]] s'endinsa més de 200 km a l'interior i presenta una fondària de més de 1.100 metres en alguns punts.<ref name=gec11>{{Ref-llibre\|títol=Gran Enciclopèdia Catalana\|volum= Volum 11\|edició= Reimpressió d'octubre de 1992 \|editorial=Gran Enciclopèdia Catalana \|lloc=Barcelona\|any=1992 \|pàgines=143-144 \|isbn=84-7739-006-1}}</ref>La gran fondària dels fiords només és compatible amb l'acció de les glaceres, normalment és més gran en la part mitjana i superior degut a que el poder erosiu de les glaceres és més gran a prop del seu origen.<ref name=brit>{{ref-web \|url=https://www.britannica.com/science/fjord \|títol=Fjord \|consulta=17 octubre 2021 \|obra= Encyclopædia Britannica\|editor= Encyclopædia Britannica, Inc.\|llengua= anglès}}</ref> ~~[[File:Monet banks fjord christiania 1895.jpg\|250px\|thumb\|''Fjord à Christiania'', [[Claude Monet]] (1895).]]~~ ~~Un '''fiord''' és una vall que ha estat sotmesa a una forta [[erosió]] [[glacera\|glacial]], i que posteriorment ha estat envaïda per la [[mar]], que n'ocupa el fons.~~ Els fiords tenen la forma característica en forma d'U de les valls glacials, com la part inferior, la menys inclinada de la U, es troba submergida, les parets visibles poden aixecar-se molts metres verticalment sobre el nivell de les aigües.<ref name=brit/> Presenten els accidents morfològics típics del [[glacialisme]], com per exemple, cubetes, replans, terrasses o [[Vall penjada\|valls penjades]]. Aquestes valls penjades laterals originen cascades i saltants, un exemple notable és el [[fiord de Geiranger]], on hi destaca, entre d'altres, la [[cascada de les Set Germanes]].<ref name=gec11/> En molts casos la vall s'estén cap a l'interior, de vegades una petita glacera roman al cap de la vall, d'altres el riu que va formar la vall original s'ha restablert i ha construït un delta a la capçalera del fiord, sovint aquest delta és l'únic indret on es poden establir pobles i granges.<ref name=brit/> El mot és d'origen [[Llengua escandinava\|escandinau]], on ''fjord'' s'empra, més àmpliament que en català, per a tota entrada estreta costa endins.▼ == Etimologia == ▲El mot és d'origen [[Llengua escandinava\|escandinau]], on ''fjord'' s'empra, més àmpliament que en [[català]], per a tota entrada estreta costa endins. El mot català prové del [[noruec]] ''fjord''.<ref>{{GDLC\|fiord\|consulta=17 octubre 2021}}</ref> == Fiords al món == En general, estan situats en costes muntanyoses occidentals (obertes cap a ponent), més enllà dels 48° de latitud a l'hemisferi nord i dels 42° al sud. Hom troba fiords a les costes de: * [[Noruega]], amb [[valls penjades]] que produeixen cascades de gran alçada que cauen directament al mar. * [[Noruega]] * [[Islàndia]] * [[Groenlàndia]] * [[Dinamarca]] * oest d'[[Escòcia]] (on són anomenats ''sea lochs'') * sud-oest de l'illa sud de [[Nova Zelanda]] * oest de l'Amèrica del Nord, des del sud de la [[Colúmbia Britànica]] fins a [[Alaska]] * oest de [[Terranova]] Línia 18 ⟶ 20: Els fiords més llargs del món són: # [[Scoresby Sund]] a Groenlàndia, (350 km) # [[Sognefjord]] a Noruega (203 km) # [[Fiord de Hardanger\|Hardangerfjord]] a Noruega (179 km) [[Fitxer:Fjord_in_Norway.jpg\|~~thumb~~miniatura\|Nærøyfjord a Noruega.]] Els fiords amb més fondària són: # [[Skelton Inlet]] a l'[[Antàrtida]]: 1.933 m # [[Sognefjord]] a Noruega: 1.308 m # [[Canal Messier]] a [[Xile]]: 1.288 m Les llargues [[badia\|badies]] semblants als fiords de [[Nova Anglaterra]] són a vegades anomenades "fiards". La badia de [[Lim (Ístria)\|Lim]], a [[península d'Ístria\|Ístria]], va ser creada per les forces erosives del riu Pazinčica, no per geleres, de manera que estrictament no hi és aplicable el nom de "Fiord de Lim" que a vegades se li aplica. == Referències == {{Projectes germans~~\|commons=Fjord~~}} {{referències}} {{Autoritat}} [[Categoria:Fiords\| ]]