Voluntaris Irlandesos: diferència entre les revisions

▲Els Voluntaris foren creats com a resposta a la formació de la [[Força de Voluntaris de l'Ulster(1912)|Força de Voluntaris de l'Ulster]] per [[Edward Carson]] i [[James Craig, 1r vescomte de Craigavon|James Craig]] el mateix any. Els Voluntaris de l'Ulster foren fundats exclusivament per [[Unionisme (Irlanda)|unionistes]] [[Protestantisme|protestants]] del noed-est d'Irlanda per tal d'evitar l'aprovació de la llei d'autogovern. Això fou vist com una forma armada de pressionar als britànics en una altra direcció. Amb la finalitat de contrarestar-lo, [[Eoin MacNeill]] publicà l'article ''The North Began'' defensant la necessitat de crear aquesta força. El seu amic periodista [[The O'Rahilly]] l'encoratjà en aquest sentitt, i l'[[11 de novembre]] de 1913, al Wynn's Hotel de [[Dublín]], deu prominents nacionalistes planificaren la formació dels Voluntaris, entre ells [[Patrick Pearse]], [[Éamonn Ceannt]], i [[Sean MacDermott]].

▲== Primera trobada pública==

▲El [[25 de novembre]] els Voluntaris van celebrar la seva primera trobada pública a [[Rotunda (Dublín)|Rotunda]] a Dublin amb una crida a allistar-s'hi. La trobada fou un gran èxit, ja que s'hi presentaren 4.000 persones capacitades, amb unes 3.000 més que no hi pogueren entrar. Degut a això van celebrar noves trobades arreu d'Irlanda durant les setmanes següents.

▲El lideratge dels Voluntaris era força influenciat per la [[Germandat Republicana Irlandesa]] (tot i que MacNeill no n'era membre). Fou planejats des del principi per l'IRB, però la seva gran acceptació es produí quan el líder del [[Partit Parlamentari Irlandès]], [[John Redmond]] reclamà que els Voluntaris acceptessin els seus propis assessors en el Comité Provisional, de manera que en tindria el control efectiu. Mentre que als moderats no els agrada va la idea, els radicals ho veien com a una forma de prevenir que l'aleshores força popular Redmond organitzés una organització similar pròpia que li doné suport. L'IRB n'era totalment contrària, perquè posaria fi al seu control dels Voluntaris, però no fou capaç d'oposar-s'hi.

▲==Armant els Voluntaris==

▲Poc després de la creació dels Voluntaris, el [[parlament britànic]] prohibí la importació d'armes a Irlanda. Els Voluntaris de l'Ulster foren capaços d'aconseguir-ne sense problemes, i els Voluntaris Irlandesos pensaren que sense elles no podrien ser una força seriosa. Molts comentaristes de l'època afirmaven que de fet els "lleials" ulsterians s'estaven armant per a desafiar el govern britànicper la força. Pearse va replicar que "un [[Ordre d'Orange|orangista]] amb una arma no és tan divertit com un nacionalista sense una." Aleshores O'Rahilly, Sir [[Roger Casement]], i [[Bulmer Hobson]] coordinaren una marxa armada cap el port de [[Howth]], al nord de [[Dublín]]. El pla sortí a la perfecció, i [[Robert Erskine Childers|Erskine Childers]] els sproporcionà uns 1.000 rifles a la platja que foren distribuïts entre els voluntaris sense interferències de les autoritats. distributed. Quan els Voluntaris tornaren a Dublín, tanmateix, es trobaren amb una patrulla nombrosa de la [[Policia Metropolitana de Dublín]] i de l'[[exèrcit britànic]]. Els Voluntaris escaparen sense donar cap arma, però quan l'exèrcit retornà a Dublín disparà un grup de civils desarmats que els havia escridassat. Aquesta massacre provocà enllistaments massius als Voluntaris. La resta d'armes comprades a Alemanya per als Voluntaris Irlandesos foren entregades a [[Kilcoole]] una semana més tard per [[Sir Thomas Myles]].

▲==L'escissió==

▲L'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] l'agost de [[1914]] provocà una escissió seriosa en l'organització. Redmond, en interés de la [[Home Rule Act de 1914]] a punt d'aprovar-se, encoratjà els Voluntaris a donar suport als [[Aliats de la Primera Guerra Mundial]] contra la [[Triple Entente]] i unir la proposada Brigada Irlandesa al nou [[Exèrcit Britànic]], cosa a la que s'hi oposaren aferrissadament els fundadadors. La majoria, però, donaren suport a l'esforç de la guerra i a la crida a restaurar la llibertat de les "petites nacions" d'Europa, s'anomenaren [[Voluntaris Nacionals]] i lluitaren en la [[16a Divisió Irlandesa]] amb altres voluntaris d'arreu d'Irlanda. Malgrat això, els comandaments no eren pas irlandesos sinó[[Anglaterra|anglesos]].

▲Una minoria creia que els esforços calia millir aplicar-los a restaurar la llibertat d'una petita nació en particular. Van retenir el nom de "Voluntaris Irlandesos", foren liderats per MacNeill i van fer crides a la neutralitat irlandesa. Els Voluntaris Nacionals eren uns 175.000 membres, mentre que els Voluntaris Irlandesos potser eren uns 13.500. Aquesta escisió afavorí els plans de l'IRB, qui novament en va prendre el control. Els Voluntaris Nacionals s'uniren a l'exèrcit britànic i deixaren d'existir com a tals.

▲Després de l'escisió, les restes dels Voluntaris Irlandesos seran anomenats erròniament com a "Voluntaris del Sinn Féin", o "Shinners", per l'organització política creada per [[Arthur Griffith]], [[Sinn Féin]]. Les dues organitzacions aviat se superposaren, l'aleshores moderat Sinn Féin i els Voluntaris. La posició política dels Volutnaris srestants bien sempre fou popular, i una marxa d'un miler d'homes liderada per Pearse cap a la guarnició de la ciutat de [[Limerick]] el [[Whit Sunday]] de [[1915]], fou rebuda amb llençament de brutícia per una multitud enfurismada.

▲[[categoria:Història d'Irlanda]]