Conrad de Zähringen: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 13:53, 30 juny 2014 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 939.901 edits m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Conrad I, Duke of Zähringen ← Edició anterior		Revisió de 04:21, 6 abr 2022 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.685.305 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [2.1]
(13 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1: {{Infotaula persona [[File: FX Hauser Konrad I. 4157.jpg\|thumb\|upright\|Conrad I, relleu de [[Franz Xaver Anton Hauser]] a la catedral de Friburg de Brisgòvia]]▼ \| imatge = FX Hauser Konrad I. 4157.jpg '''Conrad I de Zähringen''' (vers 1090 - 8 de gener de 1152 a [[Constança (Alemanya)\|Constança]]) fou [[ducat de Zähringen\|duc de Zähringen]] des de 1122 fins a la seva mort i des de 1127 també rector de Borgonya. Va passar la major part de la seva vida intentat frenar el poder creixent de la [[Hohenstaufen\|casa de Hohenstaufen]] i amb aquesta finalitat es va aliar amb la [[Welfs\|casa de Welf]]. ▼ ▲~~[[File:~~\| FXpeu ~~Hauser~~= ~~Konrad I. 4157.jpg\|thumb\|upright\|~~Conrad I, relleu de [[Franz Xaver Anton Hauser]] a la [[catedral de Friburg de Brisgòvia]] }} == Vida == ▼ ▲'''Conrad I de Zähringen''' (vers 1090 - [[8 de gener]] de [[1152 a]], [[Constança (Alemanya)\|Constança]]) fou [[ducat de Zähringen\|duc de Zähringen]] des de 1122 fins a la seva mort i des de 1127 també rector de Borgonya. Va passar la major part de la seva vida intentat frenar el poder creixent de la ~~[[Hohenstaufen\|~~casa de [[Hohenstaufen]] i amb aquesta finalitat es va aliar amb la [[~~Welfs\|~~casa de Welf]]. Conrad fou fill del duc pretendent [[Bertold II de Suàbia]] i la seva muller, [[Agnès de Rheinfelden]]. El 1120, Conrad I i el seu germà gran [[Bertold III de Zähringen]] van concedir drets a [[Friburg de Brisgòvia\|Freiburg]]. El 1122, Conrad va succeir Bertold III com a duc de Zähringen.▼ ▲== Vida == El 1127, entrava en conflicte amb el comte [[Renald III de Borgonya]], perquè els dos homes reclamaven l'herència del nebot assassinat de Conrad, [[Guillem III de Borgonya]]. En aquesta situació es va beneficiar del suport de [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic\|l'emperador Lotari II]] que necessitava suport urgent contra els seus rivals els Hohenstaufen, i per obtenir suport de Conrad, el va ajudar rebutjant la reclamació de Renald, amb l'argument dubtós que aquest havia fracassat a complir la seva obligació d'assistir a la cort de l'Emperador. Conrad va rebre el títol de "Rector de Borgonya", que denotava, almenys teòricament, una mena de representació de l'emperador al [[regne de Borgonya]].▼ ▲Conrad fou fill del duc pretendent [[Bertold II de Suàbia]] i la seva muller, [[Agnès de Rheinfelden]]. El 1120, Conrad I i el seu germà gran [[Bertold III de Zähringen]] van concedir drets a [[Friburg de Brisgòvia\|Freiburg]]. El 1122, Conrad va succeir Bertold III com a duc de Zähringen. ▲El 1127, entrava en conflicte amb el comte [[Renald III de Borgonya]], perquè els dos homes reclamaven l'herència del nebot assassinat de Conrad, [[Guillem III de Borgonya]]. En aquesta situació es va beneficiar del suport de l'emperador [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic\|~~l'emperador~~ Lotari II]] que necessitava suport urgent contra els seus rivals els Hohenstaufen, i per obtenir suport de Conrad, el va ajudar rebutjant la reclamació de Renald, amb l'argument dubtós que aquest havia fracassat a complir la seva obligació d'assistir a la cort de l'Emperador. Conrad va rebre el títol de "Rector de Borgonya", que denotava, almenys teòricament, una mena de representació de l'emperador al [[regne de Borgonya]]. El 1138, el rei [[Conrad III d'Alemanya]] va agafar el poder i el conflicte entre els güelfs i els Hohenstaufen es va relaxar. Fins als últims anys 1150, els ducs de Zähringen van estar entre els seguidors més lleials dels Hohenstaufen. Conrad va morir el 1152 i fou enterrat en la volta familiar a l'abadia de Saint Peter a la Selva Negra. == Matrimoni i fills == Conrad es va casar amb Clemència de Namur o de Luxemburg-Namur (+1158) filla de [[Godofreu I de Namur]] i d'Ermessenda de Luxemburg i va tenir diversos fills:▼ ▲Conrad es va casar amb Clemència de Namur o de Luxemburg-Namur (+1158) filla de [[Godofreu I de Namur]] i d'Ermessenda de Luxemburg i va tenir diversos fills: * Conrad (? - 4 de gener de 1140), * [[Adalbert I de ~~Teck~~Zähringen\|Adalbert I]], fundador de la línia de [[Ducat de Teck\|ducs de Teck]] * [[Bertold IV de Zähringen\|Bertold IV]], duc de Zähringen * [[Clemència de Zähringen\|Clemència]], casada amb [[Enric el Lleó]] * [[~~Rodolf~~Raúl de Zähringen\|Rodolf]], [[Arquebisbat de Magúncia\|arquebisbe de Magúncia]] (+ 1191) * Hug, (? - 5 de febrer de 1203) * Clemència (? 1173/75), casada en primeres noces amb el duc [[Enric XI de Saxònia]], fill d'Enric X; i en segones noces amb el comte de Maurienne i de Savoia [[Humbert III de Savoia\|Humbert ~~III de Maurienne~~]] ~~i de Savoia~~, fill d'[[Amadeu III de Savoia\|Amadeu III]] i de Matilde d'[[comtat d'Albon\|Albon]]. == Referències == {{Commonscat}} * Eberhard Holz and Wolfgang Huschner (eds.): ''Deutsche Fürsten des Mittelalters'', Edition Leipzig, Leipzig, 1995, {{ISBN \|3-361-00437-3 }} * Georg von Wyß (1882) (en alemany). "''Konrad (Herzog von Zähringen''", a ''Allgemeine Deutsche Biographie'' (ADB), Leipzig: {{Autoritat}} {{ORDENA:Conrad I De Zahringen}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Casa de Zähringen]] [[Categoria:Morts a Constança (Alemanya)]]